Una de les tres obres mestres de Víctor Erice i del cinema en general que, com a tal, no cansa veure-la una vegada i una altra, i que aporta matisos a cada visió. Valia la pena esperar deu anys des de la seva no menys memorable «El espíritu de la colmena» i disfrutar d'aquesta commovedora història reconstruïda a partir dels records d'infància, essencialment familiars, de la protagonista. Si els intèrprets són brillants (amb l'italià Omero Antonutti al capdavant), què direm d'una fotografia que no pot ser un millor regal per als ulls.

01/11/2008 Jordi Camps Linnell