No hi ha manera que entre catalans i aragonesos tanquem conflictes, i els que sorgeixen tenen el mal costum d'enquistar-se durant anys. El litigi per l'art sacre, l'atenció sanitària, l'ús del català i, ara, els límits territorials.
Fa trenta anys que els municipis d'Almacelles (Segrià), Altorricó i Tamarit de Llitera (Franja de Ponent) es disputen uns terrenys, i la darrera espurna l'ha encès el Ministeri de Foment, que ha retirat els senyals de la nova autovia d'Osca, l'A-22, en què s'informava els conductors dels límits entre les dues comunitats. Sembla que Foment no té clar on els ha de posar i, segons l'alcalde d'Almacelles, Josep Ibarz, la falta d'indicadors es deu a la pressió d'algun alcalde aragonès.
L'alcalde català afirma que l'Institut Geogràfic estatal deixa ben clar des de 1925 els límits, que es fixen al riu Clamor. Ibarz, però, afegeix que l'any 1945, aprofitant la canalització d'aquest rierol, part d'aquestes terres es van assecar i alguns pagesos aragonesos les van comprar i conrear. Per tant, ara diuen que pertanyen a la comunitat veïna. Els aragonesos, per la seva banda, reivindiquen uns límits que el 1300 hauria fixat Jaume II.
Ibarz afirma que “els aragonesos han envaït terres lleidatanes”. Està disposat a anar als tribunals i ja ha demanat el suport d'altres institucions, atès que assegura que el litigi afectaria unes 1.000 hectàrees, la majoria d'Almacelles, però també de Lleida, Alguaire, Almenar i Gimenells. A més, per acabar-ho d'arreglar, els cadastres catalans i aragonesos no quadren.
Comentaris
Estaríem arreglats si cada vegada que algú que no pertanyi a la regió, el territori que ocupa hagi de ser de la regió del seu propietari. O sigui, que si jo em compro un terreny a l'aragon, el territori passa a ser català ... Que llestos són els Aragonesos
Tu si que ets llest, JAJAJAJAJAJAJAU ME.com. Quan a Catalunya li interessa (art sacre) s'acudeix a estranys límits eclesiàstics i no polítics. Quan no li interessa a Catalunya, llavors, els límits no són els històrics (Jaime II) sinó els que li vénen de gust a quatre alcaldes de merda. no?
Que se tarde en resolver el mismo tiempo , o más, que el litigio de los bienes, total aquí el que los disfruta es Aragón.......
Per quatre pams de terra de merda han d'estar emprenyats uns quants catalans i uns quants aragonesos amb lo bé que es podria estar amb pau i harmonia sense aquestes foteses territorials?
Doncs sí, Sr. Marqués, "sense aquestes foteses territorials". Jo, per exemple, per evitar litigis fronterers, i només amb aquesta bona intenció, proposaria que Aragó sencer retornés sota sobirania catalana, com ja ho estigué en el passsat quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, rebé en propietat tot el Regne d'Aragó pel casament amb la princesa Peronella, filla del rei d'Aragó Ramir el Monjo, en 1137. Fins al 1714, Aragó fou un dels Regnes sota sobirania catalana. És més, crec que als aragonesos els interessaria retornar a la confederació amb Catalunya, cosa que haurien de decidir ells democràticament mitjançant referèndum, naturalment. Ja no estem a l'Edat Mitjana.
Aún no has vendido Frank?. Javier te está esperando para que sigáis haciendo vuestra tierra grande y además no te enfadarás porque no te regalen los medicamentos. Allí te los darán y seguiremos pagando lo que os falte nosotros.
Javier, tot això em fa pensar en quan Catalunya i Aragó eren "socis" no devia ser tant fàcil. Arreu la convivència és molt complicada. Amb voluntat d’entendre’s tots hi sortiríem guanyant. El dia que l'Aragó reconegui la llengua catalana dels "seus" territoris com a oficial, aquell dia hi haurà esperances, però mentre un aragonès de La Franja, que ara és entrenador del Girona, tingui problemes amb la seva llengua a l'Aragó difícilment ens entendrem mai.
Esteve, per aquests tristos assumptes (art sacre, limitis territorials etc...) és pel que et dic sempre que Catalunya es fa enemics on podria tenir amics Has llegit el comentari de Rubèn Andrès? Has llegit a Fèlix? Digues-me tu el que penses d'això...
Félix os conoce de sobras Javier, sólo hay que viajar por la parte de la península a la que nosotros llamamos españa (con minúsculas) y le aseguro que no soy sospechoso. No entiendo a los aragoneses lo que os ha dado castilla (bueno sí lo sé, lo que ...)
Javier no dubti que serem amics quan no ens colonitzi ni s'aprofiti de nosaltres ningú. I si diuen que no s'aprofiten no entenc el motiu pel qual no ens deixen lliures.
Javier, les peces d’art sacre ben segur que no existirien si algú no s’hagués preocupat de comprar-les – diuen – i restaurar-les, i em jugo un pèsol que molts habitants de La Franja, que abans de l’intrusisme dels nefasts deixebles d’en Josemaria depenien de la diòcesi de Lleida, en quan a catòlics, ja els està bé que les peces estiguin on estan, investiga-ho, si et plau. Per més que ho intentéssim, des de la pell de brau, mai ens tindran cap simpatia als catalans, i no cal explicar el perquè. Si tant ens menyspreeu engegueu-nos a fer punyetes d’una vegada, ja ens espavilarem .Plego. He d’anar a ajudar, avui som una bona colla a dinar.
No importa gaire el que van dir els reis, Les corts catalanes (el nostre parlament) eren per sobre del rei, i aquestes mai no van aprovar que la franja de ponent deixés de ser catalana. A Castella i a França, era el contrari, el rei era per sobre les lleis i Corts respectives. Per això el 1714 vam passar de ser un país modern a un país ocupat i depenent d'un poder absolutista durant 100 anys... I deprés els espanyols fan la primera constitució, 1812, la Pepa, que legitima el Decret absolutista de Nova Planta. L'any que ve la voldran celebrar és clar, és una vergonya!
Javier Espligares Ortuzar (zaragoza)mira noi,per començar no mes una cosa, a L'Aragó gracies a la gent com tu ja S'ha perdut la llengua pròpia, i si continueu així dintre de poc ballareu el xotis! tu que et creus? quan el rei(no del mambo) d'Darago va vindre a demanar ajuda al compte de Barcelona, el seu "regne" , era algo mes gran que la parcel-eta de la meva iaia,un parell-de valls del Pirineu! i els castellans ja els i volien fotre....
Ets un ressentit que parla català per raons que desconec però esta clarament encontre dels seus orígens catalans per defensar un Aragó que ja no te ni arrels ni personalitat pròpia ni pobladors que apart de dir "hola mañoooo i cridar viva la pilarica a la festa major, de las seves arrels ja entenen menys que un gerani!
Ets vergonyós!
no vui fer enemics,pero amb amics aixi, no en fan falte enemics, justifiques la opressió castellana a Catalunya i per mi aixo ja t'exclou de qualsevol altre consideració, estic fins mes amunt d'opressors, sobre tot es que van de experts i contemporitzado rs, sou perillosisims per Catalunya, el vostre fi es sempre canviar algú el text per que res canvií a la realitat diaria de Catalunya i continuem vivin agenollats i esclaus de Castella al dictat dels sus capritxos, de las lleis que ens apliquen per continuar l'espoli i els abusos opressors
Por una tonta noticia,la que se lia...hay algunos catalanes que simplemente no podeis vivir sin enrentamientos ni confrontacionse s...veis ataques a Cataluña de la más minima tonteria.Si a alguien se atreve a decir que prefiere el "pote gallego" a la "escudella",entonces es anticatalán.Y si alguien dice que prefiere la Costa del Sol a la costa Brava,también.Y si alguien dice que en la mayoria de regiones de España si preguntas por una calle te guian hasta ella y si lo haces en Cataluña te responden "no se" "no soy de aqui" o "pregunte mas adelante,que estamos lejos",entonces ya es para declararlo "persona nongrata"...Y no diagmos si alguien dice que Madrid es más señorial y Barcelona mas yonki,es que entonces se busca la asfiixia económica de Cataluña...¿cuando aprendereis aceptar las criticas sin creer cosas raras y sin poneros como la niña del exorcista?
Lo primero de todo, manifestar mi sorpresa por el tiempo que ha tardado este medio de comunicación en hacerse eco de la noticia. La misma salió en Heraldo de Aragón hace casi dos semanas y en La Vanguardia hace algo más de una semana. ¿A qué se debe tanto retraso?.
El motivo del litigio es más bien topográfico. Y el terreno en disputa es tan pequeño que hasta nos sorprendería que le dedicásemos tantas líneas al mismo.
El límite entre Aragón y Cataluña lleva más de ocho siglos definido en esa zona pero con una particularidad... haciendo referencia a acequias, puntos de referencia, mojones, lindes de terrenos, etc... que ya no existen en la actualidad. Algunas acequias han cambiado, algunos caminos han cambiado... e, independienteme nte de cómo hayan quedado las nuevas acequias, caminos o simplemente campos cultivados, los límites hacen referencia a los ancestrales, no a los actuales
(SIGUE)
(...)
En consecuencia nos encontramos con una pequeña zona donde prácticamente todas las referencias limítrofes han desaparecido. Y para mayor confusión existen documentos que atestiguan lo contrario. Por un lado mapas antiguos, por otro lado escrituras donde mencionan que tal finca tiene tantas hectáreas. Y... fíate de un documento catastral de hace más de un siglo!.
El problema ya no es territorial, sino de propiedad.
El problema está en los juzgados y... que sean topógrafos y peritos judiciales quienes determinen el límite municipal (y en consecuencia autonómico) en esa zona.
Realmente la zona afectada es realmente minúscula... y el problema, reitero, es más de propiedad que otra cosa. Si la razón la tiene el ayuntamiento de Almacelles, esa pequeña zona pasaría a ser terreno municipal de su propiedad. Si no la tiene, seguiría siendo de unos agricultores particulares.
(SIGUE)
(...)
Nos lo quieren vender como un conflicto entre territorios. ¿Puede ser porque eso acapara más titulares, porque vende más o porque arrastra a las masas?. Y sin embargo es un conflicto de propiedades.
Sinceramente creo que, con un peritaje debidamente estudiado y argumentado, sea cual sea el resultado, ni los ayuntamientos de Almacelles, ni de Altorricón y Tamarite protestarían. Es más... darían carpetazo a un tema que viene de lejos y ha salido a la luz ahora.
Y posiblemente nos encontremos con que ninguno de los dos tenga la razón... que la línea divisoria de hace ocho siglos pase por en medio del pequeñito terreno disputado. En ese caso... los agricultores particulares perderían una pequeña parte (no toda) de la zona disputada a favor del ayuntamiento de Almacelles... pero reitero que sean técnicos quienes lo investiguen.
Echadle un vistazo tanto a la superficie como al tipo de terreno... y veréis en qué se pierden en discu
1 2
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.