El director general d'Acuamed, que va visitar Flix l'1 de desembre passat, ja va anunciar a l'alcalde de la població que havia donat instruccions a l'empresa adjudicatària perquè comence els treballs previs a la descontaminació del pantà. A més, Òscar Bosch també ha pogut confirmar l'inici imminent de les obres a través de responsables tècnics de Fomento de Construcciones y Contratas. La primera actuació serà la col·locació del doble mur de planxes que servirà per aïllar la muntanya de residus, aproximadament unes 360.000 tones de sediments contaminats que hi ha acumulats a la llera del riu, fruit de l'activitat centenària de l'antiga Erquímia. «Ja fa mesos que diem que els treballs previs podrien haver començat, ja que abans d'extraure els residus de l'embassament caldrà fer el mur de palplanxes, però també l'estació depuradora, la cinta mecànica i les obres d'adequació de l'abocador del Racó de la Pubilla», va recordar l'alcalde.
La neteja del pantà
El projecte de descontaminació de l'embassament de Flix inclou la construcció d'un mur d'aïllament, una planta de tractament dels sediments i una cinta transportadora fins a l'abocador del Racó de la Pubilla, que podria rebre fins a 200 tones de materials cada hora. El mur servirà per aïllar els sediments contaminats, perquè no tinguen cap contacte amb l'aigua del riu. El mur, amb una longitud de més d'un quilòmetre, formarà un recinte que anirà omplint-se amb materials inerts i que tindrà una alçària global de 44 metres sobre el nivell del mar. Al recinte es farà l'extracció i dragatge d'uns 760.000 metres cúbics de materials contaminats, a una profunditat màxima de 15 metres, a través d'un sistema addicional flexible que tindrà cortines de plàstic, per evitar que els materials es remoguen i se'n vagen aigües avall. Quan s'acaben aquests treballs de dragatge dels sediments acumulats, el projecte també inclou la retirada del mur d'aïllament. D'altra banda, al marge dret de l'embassament també es preveu la construcció d'una planta de tractament dels residus, que inicialment només tindrà diferents equips de cribratge i hidrociclons, per facilitar la classificació dels sediments segons la seua grandària. Tot seguit, tres filtres premsaran i deshidrataran els materials, abans d'assecar-los i traslladar-los, a través de cintes transportadores, a un primer dipòsit en què els fangs seran tractats amb diferents tècniques d'inertització i estabilització. Paral·lelament, les aigües resultants de tot el procés també seran tractades amb altres tècniques, com ara la floculació, la precipitació, la sedimentació i l'absorció, a través de filtres de sorra i de carboni actiu. Un cop tractats, els sediments haurien d'arribar, a través d'una cinta transportadora i hermètica, amb una longitud de més de 6,5 quilòmetres, fins a l'actual abocador del Racó de la Pubilla, que haurà de ser ampliat.
