Els drets d'emissió d'una tona de CO² –diòxid de carboni– han cotitzat a 13,02 euros de mitjana, els últims trenta dies, a la borsa de compravenda de drets, Sende CO². El diòxid de carboni que s'emet a l'atmosfera forma part dels nous valors econòmics que es deriven del pla nacional d'assignació de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle, en base als compromisos fixats pels estats en el Protocol de Kyoto. La Unió Europea i, com a conseqüència l'Estat espanyol, van aprovar un primer pla entre el 2005 i el 2007, «un període que podríem qualificar de prova o d'habituació de les empreses a la directiva, abans de l'entrada en vigor del mercat internacional, entre el 2008 i el 2012», explica el professor en dret financer de la URV, Rodolfo Salassa. En aquest mercat internacional, a partir del Protocol de Kyoto «s'assignen unes quotes d'emissió als estats i aquests les distribueixen a les empreses».
46% de Catalunya
Les empreses incloses en el pla nacional d'emissió al Camp i a les Terres de l'Ebre tenen assignats uns drets d'emissió de 8,8 milions de tones de gasos aquest 2010, una xifra que representa pràcticament la meitat (46,8%) de les permeses en el conjunt de les empreses catalanes, amb 18,8 milions de tones assignades. Les empreses tenen assignats pràcticament els mateixos drets en el quinquenni entre els anys 2008 i 2012. Si bé els drets d'emissió de CO² s'han convertit en un nou referent de la cultura industrial, els gasos atmosfèrics que contribueixen a l'efecte hivernacle i que es contemplen al protocol de Kyoto s'amplien a altres de menys mediàtics: metà, òxid de nitrogen, hidrofluorocarburs, perfluorocarburs i l'exafluorur de sofre.
En la primera proposta d'assignació, entre el 2005 i el 2007, les empreses del Camp i de l'Ebre van rebre uns drets d'emissió de 24 milions de tones. Els drets concedits també van representar gairebé la meitat dels concedits al conjunt de les empreses catalanes.
Drets gratuïts
En el pla estatal, l'Estat ha lliurat gratuïtament els drets d'emissió. Les empreses que estan obligades a formar part del pla, segons les condicions de la directiva europea, han hagut de certificar les perspectives de creixement productiu que justifiquen la quantitat de drets de contaminants que sol·liciten i que, en certa manera, responen a estratègies empresarials en relació amb els quatre anys de l'assignació. El pla, que acaba l'any 2012, donarà lloc a un nou sistema pel qual les empreses aspiraran als drets per mitjà de subhastes. A més, segons comenta Rodolfo Salassa, les emissions industrials que es regulen a través del Protocol de Kioto s'ampliaran a altres activitats com ara les aerolínies o els automòbils. La modificació en el sistema, fa veure, pot ser que acabi repercutint sobre el cost del servei o del producte final que paga el client. El període d'obligatorietat de la directiva i de la gratuïtat dels drets d'assignació ha tingut daltabaixos. Si bé inicialment les empreses es podien mostrar reticents al compliment, els drets que han adquirit s'han transformat en guanys, a causa del fet que han pogut vendre els drets que els han sobrat. En els casos de davallades de producció, els més habituals en l'etapa de crisi actual, o bé per l'aplicació de mesures de correcció de les emissions, aquests drets que tenen adquirits els poden transformar en una font d'ingressos inesperada. Aquest cas l'han experimentat diverses empreses del Camp i de l'Ebre, les quals, en funció de l'estratègia empresarial que adoptin, podran vendre o bé acumular els drets d'emissió del quinquenni. Un exemple poden ser les plantes d'Enagás, a Banyeres del Penedès, i a Tivissa, on, segons les dades auditades, l'empresa ha tingut un excedent de catorze mil tones.


























Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.