Fa dècades que la comunitat científica diu que una de les solucions a la regressió i subsidència –enfonsament– del delta de l'Ebre és l'aportació dels sediments que s'acumulen a l'embassament de Riba-roja. Tot i això, a hores d'ara no s'ha fet cap estudi seriós ni cap experiment real per analitzar com es poden extraure aquests sediments i traslladar-los fins a la desembocadura. Aquesta setmana s'han celebrat unes jornades tècniques sobre sediments a l'Observatori de l'Ebre de Roquetes en les quals han participat dinou experts d'arreu del món. La principal conclusió és que a l'Estat espanyol s'està molt enrere en comparació amb altres països.
Mentre que a Itàlia, França, la Xina o els Estats Units ja s'han fet experiments reals i les primeres proves de com extraure sediments dels embassaments i retornar-los al rius, a l'Estat espanyol i en concret a la conca de l'Ebre, aquest tema encara no s'ha abordat d'una manera seriosa. Un fet sorprenent si es té en compte que fa dècades que els científics alerten que un dels problemes més seriosos que afecta el delta de l'Ebre és la manca d'aportació de sediments. «En general, aquest tema està poc estudiat perquè s'ha oblidat. Els sediments van per sota de l'aigua i ningú se'n recorda», explica Gregory L. Morris, un dels màxims experts en el tema i un dels que han participat aquesta setmana en les jornades internacionals Opcions per la gestió del sediment en rius regulats. Segons Morris, que té una important consultora ambiental a Puerto Rico, la construcció d'embassaments ha marcat el segle XX i la gestió dels sediments s'haurà d'abordar «ineludiblement» aquest segle XXI. El cas de l'Ebre és especialment sensible i semblant al del Mississipí, amb un delta en retrocés i doblement amenaçat pel canvi climàtic i la pujada del nivell del mar. Per això els experts que van participar en aquestes jornades, organitzades per l'IRTA Ecosistemes Aquàtics i que té el suport de l'Ajuntament de Roquetes i el govern català, es van mostrar sorpresos que encara no s'haja fet cap prova d'extracció de sediments al pantà de Riba-roja. No se sap com estan les comportes de fons, si se n'hauran de construir d'addicionals o si serà millor extreure els sediments mecànicament amb una draga. «En un termini màxim de quatre anys s'hauria d'actuar a l'embassament, perquè els resultats són lents», va opinar Morris. Però el cert és que qualsevol actuació a Riba-roja va lligada a la finalització dels treballs de descontaminació del pantà de Flix, uns treballs que encara no han començat i que tenen un termini d'execució de quatre anys. I a més hi ha les reticències de les hidroelèctriques. «És un tema que ha sorprès també molt els experts», va assenyalar Albert Rovira, de l'IRTA. Segons Rovira, en països com Itàlia o França són les hidroelèctriques les interessades a buidar de sediments els pantans perquè després tenen més capacitat i generen més energia.
En aquesta trobada científica en la qual han participat dinou experts de França, la Xina, els EUA, Itàlia, el Regne Unit, Suècia, Suïssa, Puerto Rico i l'Estat espanyol, també s'ha decidit la constitució d'una xarxa internacional per a l'intercanvi d'experiències i d'experts en la gestió del sediment.
Els experts que han participat en aquestes conferències han estat Gregory Morris, de la Gregory L. Morris Engineering de Puerto Rico; Zhaoyin Wang, de la Universitat Tsinghua de la Xina; Marcelo Garcia, de la Universitat d'Illinois, als EUA; Roger Bettess de la HR Wallingford, a Anglaterra; Anders Brandt de la Universitat de Gävle, a Suècia; Johannes Bühler d'ETH Zürich, de Suïssa; Massimo Peviani, de CESI Ricerca SpA; a Itàlia; i Peter Sharpe, Albert Rovira i Carles Ibáñez, de l'IRTA Ecosistemes Aquàtics
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.