La primavera s'avança dos dies cada deu anys

El senyal tèrmic que anuncia l'arribada de la primavera s'està avançant uns dos dies cada deu anys com a efecte del canvi
climàtic. Així ho constata un estudi internacional publicat a la revista Science, en el qual han participat investigadors del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Els resultats del treball
indiquen que els règims tèrmics (els patrons de distribució de les temperatures en una determinada zona) es desplacen cap a latituds més altes a una velocitat mitjana de 27 quilòmetres per dècada.

Establir la velocitat del canvi climàtic és determinant per conèixer com es redistribueixen les espècies animals i vegetals per tal d'adaptar-se a les noves condicions, segons va explicar Carlos Duarte, investigador del CSIC i un dels autors del treball.

Per mesurar els canvis tèrmics, els científics van analitzar les temperatures superficials dels darrers 50 anys i van constatar que la gravetat de l'impacte de l'escalfament global sobre la biodiversitat marina és tan greu com la que es produeix a la superfície terrestre en latituds similars, especialment a
la zona de l'equador (on hi
ha més biodiversitat i on
la velocitat del canvi climàtic supera els 200 quilòmetres per dècada).

Els gasos d'efecte hivernacle han escalfat els ecosistemes terrestres aproximadament un grau centígrad des del 1960. Aquest escalfament s'ha produït tres vegades més ràpidament a la terra que als oceans; no obstant això, l'estudi ha constatat que les plantes i els animals marins necessiten desplaçar-se amb la mateixa rapidesa que els terrestres per mantenir-se en el mateix règim tèrmic. A banda d'aquests moviments migratoris, hi ha espècies que fan servir altres tècniques per eludir els canvis, com ara alterar la seva fenologia (moment de la reproducció).

“Les poblacions necessiten moure's per fugir del canvi climàtic, però el nostre estudi mostra que, als oceans, les rutes d'escapament són més complexes i, de vegades, inexistents”, explica el coordinador de l'estudi, Mike Burrows, de l'Associació Escocesa de Ciències Marines. Així, per exemple, les espècies de l'Àrtic no tenen espais més freds als quals migrar i d'altres, com les del Mediterrani, no poden anar cap al nord perquè el mar està tancat. “Quan la velocitat del canvi climàtic supera la velocitat de dispersió dels organismes o quan existeixen barreres per a aquesta dispersió, les espècies només poden adaptar-s'hi o extingir-se”, conclou Duarte.