Sense acord final encara en el traçat d'accés al port

Tot i que el govern donava gairebé per fet fa alguns mesos l'acord pel traçat d'accés al port de Tarragona de la futura línia de mercaderies del corredor mediterrani, el cert és que la proposta encara no s'ha aprovat definitivament. Oficialment, la raó és que la Generalitat està acabant els estudis tècnics i d'avaluació de costos de les alternatives, però el cert és que l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), que agrupa la indústria afectada pel traçat de la línia, encara és reticent a la solució que el govern i l'Autoritat Portuària ja donen per bona.

Aquesta solució no és cap altra que l'accés al port –en concret, a la terminal interna de càrrega que es vol començar a construir enguany entre els molls d'Andalusia i Cantàbria– per una nova via que vorejaria el complex educatiu i que aniria a enllaçar amb la línia Reus-Tarragona pel polígon Entrevies, a l'altura de l'estació de classificació d'Adif. “És l'opció més curta i simple, i donaria molt joc a aquesta estació, de la qual es podria treure més rendiment en el futur”, diu el president del port, Josep Andreu.

El director de l'AEQT, Ramon Fontboté, està esperant que el govern presenti els nous estudis, però manté la proposta que l'accés al port es faci “amb un traçat perimetral, que no passi pel mig de la indústria química”, és a dir, paral·lel al raval de la Mar en construcció, fins a l'entrada de Vila-seca. “La proposta de la Generalitat és només una de les alternatives, i s'ha de veure que sigui la millor des del punt de vista econòmic”, desafia Fontboté, que confia que la decisió encara no s'hagi pres i les converses estiguin obertes. L'AEQT insta el govern a “respectar” el pla director urbanístic de la química i el turisme aprovat el 2003, que “definia un seguit de límits perquè les vies no puguin passar pel mig dels terrenys”. “A Alemanya els trens no interfereixen ni tallen complexos”, exemplifica.

Andreu ha rebatut que aquesta opció, a més que suposaria haver de superar abans el feix intern de canonades de Repsol, “és més complexa pels condicionants de velocitat i càrregues, perquè tindria més quilòmetres i perquè la via aniria en trinxera”, i això “al final la faria més cara”. Segons ell, en tot cas, “totes les parts defensen els seus interessos i el govern està buscant una solució consensuada”.