Santa Ryanair

El títol no és meu. És d'una cançó de l'alguerès Claudio G. Sanna (la podeu trobar fàcilment a Youtube), que ve a dir que el que la companyia aèria ha fet per l'alguerès en unir la població sarda amb Catalunya, permet tenir esperances de salvació de la llengua pròpia, després de desenes d'anys de no-política lingüística a l'illa. A Reus i a Girona, Ryanair no ha aportat gran cosa per salvar la llengua (l‘ús que la companyia fa del català és gairebé nul), però sí que ha servit durant els últims anys perquè la Costa Brava i la Costa Daurada hagin pogut disposar de portes d'entrada pròpies per als turistes que tant aporten a l'economia del país, i també de portes de sortida per als ciutadans de les dues zones àvids de viatjar nord enllà sense passar per Barcelona. El preacord a què han arribat la companyia i el govern de la Generalitat allunya el fantasma de la desertització dels aeroports no barcelonins i permet, sembla, prou estabilitat perquè la indústria turística pugui dissenyar estratègies comercials per atreure clientela a les ciutats origen dels vols, a còpia de pagar en concepte de promoció dels aeroports a una companyia que, d'aquesta manera, defuig la prohibició europea de subvencionar línies aèries, una opció que és poc liberal i ja se sap que Europa serà liberal o no serà. L'acord ha arribat després que Ryanair fes una mena d'espantada general fa uns mesos, provocant, a més de la pèrdua de llocs de treball, les ires del govern, alguns representants del qual van defugir el to políticament correcte habitual per deixar la companyia com un drap brut.

La companyia irlandesa ha actuat sempre conscient de la força que li dóna tenir gairebé el monopoli dels vols als dos aeroports, i s'ha permès el luxe de mostrar una descarada prepotència. El fet que la Generalitat hagi tornat a caure en braços dels irlandesos es pot interpretar com que no s'ha aconseguit trobar cap alternativa que pugui aportar un nivell d'activitat digne als dos aeroports, cosa que és preocupant. I davant l'absència d'altres opcions ens toca acceptar, resignats, que a vegades només ens queda fer l'indigne exercici de baixar-nos els pantalons i tornar a caure en els mateixos errors d'abans, que impliquen tornar a acceptar el monopoli d'una empresa que exigeix que se li pagui i que amenaça de tornar a engegar-ho tot a dida si li apugen les taxes per poder volar. A més, com que salva xifres de l'aeroport de Barcelona, diu el que diu encara amb més força.

Ryanair és una santa, sí. Ens permet tenir activitat als aeroports, que no és poca cosa. Però ja sabem que al santoral hi ha algunes vides de virtuts dubtoses.