Les guerres, un cop acabades, generen quantitats ingents de batalles textuals per veure qui imposa la veritat dels fets. A Espanya, la guerra civil del 36 encara cueja i els consensos prims de la Transició per a la reconciliació nacional després d'anys de dictadura encara es fan evidents: vegeu l'esperpèntic judici contra Garzón acusat per una colla de feixistes mal dissimulats. A França, alliberada de l'ocupació nazi per les forces aliades, van haver d'afrontar aquestes qüestions a sang calenta i amb precipitació. La França col·laboracionista del mariscal Pétain va tenir tantes ramificacions i matisos com la França resistent del general De Gaulle. Ara, un llibre d'Alan Riding, I la festa va continuar, en dóna moltes claus al voltant de la vida cultural al París ocupat pels nazis i les tensions dels processos de depuració que en van seguir. El sentiment majoritari va ser, ràpidament, el d'abraçar el mite de la resistència, deixar de costat la pròpia ambivalència i oblidar l'ocupació. A cada un dels bàndols (col·laboracionistes o resistents) apareixen personatges que queden ben retratats. L'influent Sartre de la postguerra, per exemple, queda com un hàbil retòric que manipula i deixa créixer la seva reputació de resistent sense que la cosa tingui cap fonament real. L'exemplaritat fa de mal trobar a cals intel·lectuals. Té més gracia i dignitat la història d'una persona no tan recargolada, la celebre actriu Arletty. Arletty va ser acusada de collaboration horizontal, l'expressió per a les dones que havien ofès l'honor de França pel fet de tenir relacions sexuals amb un alemany. La nostra Arletty, efectivament, havia estat parella d'un jove oficial alemany. Arrestada i empresonada va haver de respondre del seu delicte. A la presó, una monja va intentar que s'acostés a Déu, però l'actriu va dir-li que ja l'havia conegut “i que no havia funcionat”. Davant els seus acusadors va fer una declaració magnífica que la redimeix de qualsevol càrrec: “Al meu llit, no hi ha uniformes. El meu cor es frances, però el meu cul es internacional.” Aquí hi ha, diguin el que diguin, l'autentic esperit de la Résistance.
