Referent, pròxima i professional

Vint-i-cinc anys en antena, amb l'afegit de ser, actualment, líder d'audiència en la seva categoria i un referent de primer ordre pel que fa a la informació a la ciutat, són motius més que suficients per celebrar-ho amb el cap ben alt. Això és el que va fer ahir Tarragona Ràdio, continuadora de Ràdio Tarragona i hereva de Ràdio Fòrum, una experiència romàntica i alhora pionera nascuda l'any 1986 a la Part Alta, i que avui pot presumir de tenir una salut de ferro. La jornada va arrencar amb una macrotertúlia en la qual més d'una quarantena dels personatges que habitualment radiografien l'actualitat de la ciutat –als quals tinc l'honor de pertànyer– van interactuar sota la batuta del director Lahoz per deixar constància del millor i del pitjor que havia passat a Tarragona en el darrer quart de segle. La declaració de Patrimoni de la Humanitat i l'ascens del Nàstic es van emportar la major part de les mencions. A l'altre bàndol, l'accident químic de l'any 1987.

Després d'una conversa a múltiples bandes i per primer cop, amb un quòrum absolut en cadascuna de les qüestions plantejades, va arribar l'hora de rememorar emissions històriques. Amb Quim Pons, Tere Ortega i Jordi Suriñach vam poder fer la vista enrere per tornar a viure grans fites castelleres, el somni fet realitat del Nàstic a Jerez i el moment en què, des d'Austràlia, l'any 2000, Tàrraco era declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco. Però encara es va anar més enrere, quan, gràcies als primers col·laboradors de l'aventura radiofònica va transcendir, per exemple, que el seu primer director, Francesc Valls, quan aconseguia reunir “quatre peles” se n'anava als Encants a comprar discos nous. O que el gestor cultural i antic tècnic de festes de l'Ajuntament, Jordi Bertran, dirigia un programa de música als vuitanta i que, a més, s'havia de portar tots els discos de casa seva. Una autèntica odissea, com la d'intentar subsistir amb una llicència irregular que feia que les amenaces de tancament planessin sovint pels estudis. O la impossibilitat de fer publicitat o, com és de preveure, la precarietat dels materials amb què s'intentava elaborar un producte digne fet únicament per col·laboradors, atesa l'absència de recursos econòmics que permetessin disposar d'una plantilla com l'actual.

Les vivències es van anar succeint al llarg del matí, com les dels responsables polítics de l'emissora, entre els quals hi ha l'actual alcalde Ballesteros, o la que s'hi va estar més temps, Maria Mercè Martorell, que hi va romandre nou anys. També hi va tenir cabuda el seu gran impulsor, Julián López. La jornada també va servir perquè Els Pets, que també compleixen un quart de segle de vida, anunciessin, per mitjà del seu bateria, Joan Reig, que faran una gira per tot el país. Per cert, saben qui es va emportar la panera? Doncs una oient del Nepal. Sí, sí. Fa tres anys que viu a la ciutat i és una de les fans de Tarragona Ràdio. Gràcies a això, ha après català.