Llagostera TV

Quan tots tinguem dret als quinze minuts de glòria anunciats per Andy Warhol, la glòria ja no serà el que havia estat. Aleshores, inevitablement, haurem d'evocar el memoriós Funes d'en Borges, que incapaç d'oblidar res, sense poder distingir la llum de les ombres i condemnat a conèixer el món fins als límits més insospitats, arribava a la paràlisi. Diuen que la darrera revolució tecnològica tendeix a socialitzar la fama i que en vulgaritzar allò que n'havia estat la seva mesura, acabarà per esvair-la. Deu ser una advertència per impedir que ens il·lusionem excessivament amb la creixent facilitat per sortir a les pantalles, per recordar-nos de quina matèria estan fets els somnis i per advertir que quan tots sortim a la televisió, la televisió ja no glorificarà.

Diguin el que diguin, els llagosterencs ens sentim feliços i privilegiats per l'existència, des del setembre passat, de Llagostera TV. Una televisió local per internet que ens acosta extraordinàriament a nosaltres mateixos, a aquella sentència de ressonàncies orientals sobre la conveniència de saber més de la nostra vida interior (municipal en aquest cas) i a unes quantes certeses fonamentals sobre el periodisme de proximitat. Llagostera TV és un producte periodístic digníssim, atent a la realitat immediata, que ofereix notícies, reportatges, entrevistes i un resum setmanal que pengen al lloc web, als quals es pot accedir des de qualsevol indret i en qualsevol moment. També ofereix, en directe, els plens municipals i, a més, rescata vídeos inèdits i converteix en patrimoni audiovisual col·lectiu els enregistraments que des de fa una eternitat el llagosterenc Pepe Fernández ha anat fent sobre episodis de la vida local.

Escenes de la quotidianitat que el pas del temps ha anat convertint en un tresor. Els impulsors de la televisió, David Molero i Marc Sureda –tot energia, empenta i fe en les virtuts de la tecnologia i del seu producte– se senten molt satisfets de l'acollida que ha tingut l'experiència i contemplen el futur amb optimisme però també amb la convicció que el creixement és imprescindible per assegurar-ne la viabilitat. Estan en negociacions amb persones i entitats interessades de Cassà, Palafrugell, la Bisbal i Caldes per exportar el seu model aprofitant la infraestructura que han creat per a la televisió llagosterenca. I també amb l'Arxiu Municipal per cedir els vídeos de les seves peces informatives com a fons documental. El món es transforma, s'accelera i es dispara en mil direccions. Hi ha canvis, però, que marquen un solc, un terme en la línia del temps, i aquest n'és un. Els llagosterencs que apareixen a la pantalla de la televisió local no abastaran per aquesta raó la glòria que va anunciar Warhol, però l'existència de la televisió, la immediatesa, l'agilitat, la funció social que fa, omple un d'aquells anhels que a vegades no ets ni conscient que senties, però de la satisfacció del qual, mai més en podràs prescindir.