Territori emocional

En un món global cada vegada més homogeni i que ens uniformitza, hi ha encara alguna cosa que ens caracteritza i ens diferencia? El territori defineix alguna d'aquestes peculiaritats? El lloc d'on ets i on vius marca i enriqueix? A partir d'aquestes preguntes un equip del departament de Nous Formats de TV3, dirigits per Núria Castejón (La rentadora, Passat particular), ha donat forma a un dels nous projectes de la cadena, la docusèrie Terreny personal, que es troba en fase de rodatge. “Hi ha gent que ha nascut i crescut al Pallars i el clima i l'entorn el fan ser o mirar les coses d'una manera determinada”, explica Castejón. “Aquest lligam t'acompanya i et fa viure la relació amb l'espai d'on ets amb el tipus de vida que vols portar.”

Per explorar aquest concepte, Terreny personal vol mostrar i donar a conèixer millor els territoris en els quals hi hagi aquest sentiment col·lectiu de pertinença. “No necessàriament coincideixen amb una comarca o amb un poble”, assenyala la directora. Així, alguns dels territoris que mostrarà la nova producció de la cadena catalana són l'Empordanet, el Montseny, la plana del Penedès, el delta de l'Ebre i la Segarra, entre altres. Ara l'equip comença el rodatge de l'episodi que se situa a la Plana de Vic.

La docusèrie, que s'estrenarà en el segon semestre de l'any, a partir de l'abril, es construeix en base a les experiències i testimonis emocionals de quatre personatges anònims que tenen un fort lligam amb el territori on viuen. No es tracta, però, de fer una retrat d'estampes a l'estil d' El paisatge favorit de Catalunya. “No és aquest el punt de vista. És clar que apareixen llocs bonics –ho gravem en alta definició– però volem destacar el component emocional que el territori té per als testimonis”. I posa d'exemple el significat que unes terres poden tenir per a un arrossaire de Pals perquè ja les cultivaven els besavis. En aquest sentit, tot i que podria semblar que els testimonis tenen un contingut antropològic perquè es tracta d'oficis tradicionals –pagesos, pescadors, pastors–, s'han buscat perfils sorprenents i moderns. “No hem buscat l'últim pastor de les Gavarres, per exemple, sinó algú jove que ha triat l'ofici perquè té una sèrie d'idearis. Volem focalitzar-ho en gent que faci una aposta de futur i que tingui al darrere un discurs sobre el territori.” En la tria no només s'ha optat per persones amb una vinculació professional amb la terra sinó també d'altres que per afició coneixen molt bé el lloc on viuen. Així, també hi ha testimonis relacionats amb el món de la cultura. “No és reivindicar res, sinó constatar que en un món global està bé mantenir les nostres particularitats, el que ens fa especials i diferents, sense voler dir que siguem ni provincians ni tancats”, conclou Núria Castejón.