Terelu i García Campoy

Recentment dues presentadores de televisió molt populars han explicat que tenen un càncer. Són Terelu Campos i Concha García Campoy. La primera ho va relatar al plató de Sálvame, la segona va anunciar-ho a Twitter i va fer un discret mutis. La primera ja ha tornat al plató de Sálvame per fer públic que li han extirpat el tumor del pit i que de moment l'evolució és bona. La segona no ha explicat res de res. Són dues maneres de fer diferents. No critico Terelu per haver-se donat tanta pressa a airejar la seva operació, té dret a fer-ho i fins i tot així pot ajudar dones en la seva mateixa situació a enfrontar-se a la malaltia sense pors i sense amagar-se. Fins i tot el relat que va fer va ser força emotiu i contingut, sense gaires estridències, però és revelador comprovar les diferències entre una presentadora i l'altra. A mi l'estil presumptament progre que utilitzava Concha García Campoy a Las mañanas de Cuatro no és que m'agradés gens ni mica, com tampoc m'agrada aquest reciclatge en xafardera de luxe experimentat per Terelu els últims anys.
I en aquest espinós terreny que els ha tocat trepitjar, personalment prefereixo
la discreció mostrada per García Campoy però aplaudeixo també –tot i que amb certes reserves– l'exposició pública de Terelu.

Ha començat a Cuatro un altre reality fast food: ¿Quién quiere casarse con mi hijo?. La mare d'un dels nois que busquen esposa va dir: “No vull noies negres, tenen grans i fan pudor”. Bé, em temo que això li ho van donar escrit, però així i tot, quin panorama!