Sherlock i l'amor

Una de les aventures més cèlebres de Sherlock Holmes, Escàndol a Bohèmia, era el relat preferit de Conan Doyle. Per què? Elemental, estimat lector: perquè Sherlock perdia. I ho feia davant una dona, Irene Adler. En la pugna entre un home i una dona sempre s'amaga, en certa manera, no tant una guerra de sexes, de l'estil de comèdia romàntica nord-americana, sinó un joc –més mental que físic– per l'atracció, per la seducció. I no és l'amor la fascinació envers l'altre? Steven Moffat (Doctor Who) no ha reescrit una història d'amor clàssica en la deliciosa, brillant –amb diferents ritmes i estats però mantenint la tensió constantment durant 90 minuts– adaptació que ha fet a A scandal in Belgravia (9% a Antena 3). En essència no és Sherlock enamorat, sinó Sherlock davant l'amor. L'Scandal que ha reescrit Moffat és fidedigne en l'essència i modern en els detalls; Moffat, a més, demostra ser un mestre de l'escapisme després d'aquell carreró, aparentment sense sortida, que era el final de The great game. En el duel veurem l'heroi més vulnerable davant d'una rival que domina els homes i que ara vol jugar amb un que no és com els altres. Sherlock surt de la comoditat en què l'havia establert el seu poder intel·lectual i cau en els paranys o ens fa creure que ho fa. Un incís: Irene Adler aconsegueix el que la majoria desitgem: que el detectiu ens cobreixi amb el ja famós abric Belstaff. Però la trobada amb Adler i, sobretot, la companyia de Watson han humanitzat un sociòpata encantador.