Acaba de començar però ja estic absolutament enganxat a ¿Quién quiere casarse con mi hijo?, aquesta nova aberració de Cuatro que els vaig avançar fa un parell de dies. Només els vaig mencionar el hit indiscutible del primer programa, aquella mare que no estava disposada a consentir que el seu fill tingués una nòvia negra perquè “les negres tenen grans i fan pudor”. Hi va haver, però, altres instants destacables, com ara el testimoni d'un dels aspirants a trobar femella, en Rubén, que vol guanyar-se la simpatia de les noies i de l'audiència amb sentències com “El dia que deixi de pensar amb el pito tindré 45 anys”. La mecànica és fascinant: hi ha cinc nois que busquen parella i a cada un li entaforen sis candidates. Surten a sopar junts, se'n van a fer copes i cada noia ha d'anar fent mèrits per guanyar-se els favors del xicot. Algunes noies són tímides i altres, més llançades, com la Cristiane, una de les acompanyants d'en José Luis, que va agafar la iniciativa amb l'afirmació següent: “Qui no s'arrisca, no folla.”
Analitzem el fenomen: a les emissores germanes Cuatro i Telecinco tenen una autèntica obsessió per això de trobar parella entre els mascles solters. Ara s'han inventat aquesta preocupant evolució de Mujeres y hombres y viceversa i Granjero busca esposa. Ja sé que tothom hi fa comèdia i no voldria posar-me moralista ni cursi, però trobo que s'haurien de fer mirar aquesta concepció juràssica i ofensiva que tenen del sexe femení. Més que res perquè fa una mica de fàstic.

























Comentaris
Una nova mostra, Toni, de la vella Espanya, que semblava que hi havia evol.lucionat, però des de que van sortir les pel.lícules de Torrente, van deixar-se de semblar moderns i dir ben clarament quina noia en volen per ells.
I després es queixen que a d'altres països, quan hi parlen d'Espanya, sigui la franquista o l'actual, en surtin d'espanyols (o espanyoles) incults i més aviat primitius, com a algunes pel.lícules franceses recents (en Sergi López, que hi treballa sovint al cinema francès, els seus primers papers eren d'espanyol masclista, posessiu i maltractador. Després van evol.lucionar a papers més seriosos i civil.litzats).
Massa tard, ja t'has posat moralista i cursi. Si no t'agrada un programa, no te'l miris ni escriguis sobre ell. Quan menys audiència i menys rebombori, els programes salten de la graella.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.