“Seria pretensiós pensar que estem sols a l'Univers”

Ens envolta ferralla espacial, restes de coets, satèl·lits en desús que han perdut capacitat motora i poden caure a la Terra com ha passat al setembre. El més normal és que els objectes es desintegrin abans d'entrar a l'atmosfera. I si no ho fan, els trossos que entren són petits. No cal alarmar-se. El que passa és que la NASA té un programa de seguiment de satèl·lits, allà els pressupostos es retallen com arreu, i ells han aprofitat el cas per vendre's molt bé.

A dalt de tot, a 1.600 km d'altura, tenim dos aparells d'ús científic: el telescopi Joan Oró, que observa objectes variables com ara planetes llunyans, asteroides del nostre sistema solar, supernoves o explosions de raigs gamma. Una descoberta important feta amb aquest telescopi va ser el 2009, una estrella tipus nova, situada a la galàxia d'Andròmeda. L'altre telescopi és el Fabra-Roa-Montsec. Aquest telescopi veu més tros de cel, però amb menys detall. Va molt bé per al seguiment d'aquests satèl·lits, la brossa espacial, i la detecció d'objectes petits del sistema solar. Funcionen de manera remota des de Barcelona.

El que ja no fem mai és posar l'ull al telescopi. O, si ho fem, és només per plaer. Científicament ja no té sentit mirar pel telescopi. Hi ha detectors de llum molt més eficients que l'ull humà. Els astrònoms que usen el nostre observatori són a Barcelona, cada un té unes hores assignades, el telescopi es programa amb les seves demandes d'observació, i l'endemà al matí el científic rep un correu electrònic amb els resultats.

Sovint ni tan sols això. En lloc d'imatge, es treballa sobre un llistat de números amb els mesuraments de llum que ha fet el telescopi durant la nit. A partir d'aquests números, l'astrònom extreu les propietats físiques de l'objecte, ja sigui un planeta, una estrella, una nebulosa, una galàxia, sigui el que sigui.

Els astrònoms tenim cada cop més clar que l'univers és molt gran, que hi ha moltes galàxies, que hi ha molts planetes, i per tant és probable que hi hagi planetes amb condicions similars al nostre on es pugui desenvolupar vida tal com l'entenem aquí. Només per pura estadística. Això no vol dir que la vida que hi pugui haver sigui intel·ligent, o que mai pugui contactar amb nosaltres. Però seria molt pretensiós pensar que, amb cent mil milions d'estrelles que té la nostra galàxia, i milers de milions de galàxies que hi ha a l'Univers, el nostre planeta sigui l'únic on s'hi han pogut desenvolupar formes de vida.