“La solidaritat és font de creixement vital i salut”

És algú que d'entrada té una visió integral de l'ésser humà i comprèn que molts dels seus trastorns físics guarden una important càrrega emocional, perquè les persones som realment molt emocionals encara que no sempre ho reconeguem. Les emocions ens connecten amb la nostra essència, ens expliquen com som, què ens passa... Quan una persona em ve a visitar, mantenim una entrevista en què bàsicament ella parla i jo escolto, i un cop constato el fons del problema utilitzo gairebé sempre la tècnica de l'acupuntura combinada amb l'art de la conversa per ajudar a resoldre el trastorn físic i anar encarrilant també la disfunció emocional que generalment el provoca.

Sense cap mena de dubte. En pràcticament dotze anys d'ofici he comprovat que molta gent ve a buscar temps i un espai on se l'escolti, on expressar-se amb llibertat, confiança i garantia de confidencialitat, i a partir d'aquesta condició és possible aplicar diferents tècniques terapèutiques. Pot semblar paradoxal, però en realitat el que hi ha en la nostra societat és una gran manca de comunicació, la qual cosa genera com a efecte col·lateral les més diverses patologies.

Sí, i també una gran oportunitat per aturar-nos un moment, reflexionar i canviar de rumb després de prendre consciència que aquesta és sobretot una crisi de valors. Durant un temps s'ha donat una importància excessiva als diners, als béns materials, hi ha hagut un autèntic desfici per ratllar el colom de la Visa, i al final aquesta cursa accelerada i delirant cap al consumisme ens ha acabat portant maldecaps, frustració i angoixa en lloc de benestar i felicitat, que se suposa que és el que la gent buscava. Certament, en la consulta constato un grau molt elevat d'insatisfacció social que s'expressa sovint a través d'afeccions físiques.

Consisteix a cultivar sentiments positius i empàtics, a saber disfrutar del moment i de les coses senzilles: un dia de sol, una conversa amb un amic, una obra de teatre, una passejada pel bosc... Es tracta de donar importància al que per nosaltres de veritat la té. Podríem fer moltes coses sense un gran cost econòmic, però vivim a un ritme trepidant que ens ultrapassa i ni tan sols se'ns acut plantejar-ho. Si trobéssim cinc minuts al dia per recuperar la calma, resoldríem molts problemes.

Té molt de sentit pensar que la contribució solidària que una persona fa a la societat és font de creixement vital i de salut perquè, d'entrada, el seu cos segrega substàncies que li transmeten benestar i felicitat. Els sentiments positius, i la generositat i la bondat en són, protegeixen les defenses, al contrari dels sentiments negatius, que si es mantenen durant una llarga temporada les acaben destruint. Crec, a més, que la solidaritat ha de tenir un gran paper en aquests temps de crisi, perquè aporta capacitat crítica i una legítima i constructiva indignació, que són molt necessàries per propiciar el canvi cap a un món més just.