Amb temps per badar

El Lluçanès és un paradís de tranquil·litat que cal assaborir glop a glop. Lentament. No s'hi valen les presses i això ho van saber copsar molt bé en Joan Sales i la Regina Casas, una parella d'emprenedors que un bon dia van decidir canviar de vida, deixant enrere el ritme estressant de la gran ciutat per instal·lar-se a Perafita. Enamorats de l'indret que havien triat, considerat com una subcomarca dins d'Osona, l'any 2009 van decidir embarcar-se en una aventura empresarial que els permetés continuar vivint a la zona essent respectuosos amb la natura. Així va néixer Burricleta, un projecte turístic que consisteix en el lloguer de bicicletes elèctriques amb GPS per fer rutes rurals prèviament dissenyades. El projecte va néixer al Lluçanès, però actualment hi ha dos centres més en funcionament, a les Gavarres i al Pla de l'Estany, a més dels anomenats Punts Burricleta. “El nostre objectiu és apropar l'ésser humà a la natura al ritme de la natura, amb vocació conciliadora, divulgativa i contemplativa”, explica Joan Sales, que reivindica “el dret a badar”, tot fent una picada d'ullet al moviment slow. “Per això no lloguem la Burricleta per hores, sinó per mig dia o un dia, per fugir de l'esclavitud del rellotge”, afegeix. A més, assenyala, la Burricleta té un efecte secundari molt beneficiós: ajuda a augmentar l'autoestima. I és que amb la Burricleta no cal estar en plena forma per gaudir d'una sortida sol, amb amics o en família, per més desnivells que hi hagi en el recorregut. L'únic requisit imprescindible és saber anar en bici.

El Centre Burricleta del Lluçanès ofereix actualment vuit rutes, de les quals aquí proposarem la més curta, la ruta número 3. Es tracta d'una ruta circular amb punt de sortida i arribada al mas Puigmajor, on està ubicat el centre. Allà hi trobarem disponibles burricletes per a adults i per a nens, totes amb les característiques sàrries a la part del darrere, molt semblants a les que duien els burros catalans que antigament s'utilitzaven per al transport de muntanya. Les bicicletes són negres, amb corbes i amb un disseny retro que no té res a veure amb el de les mountain bikes. Entre els serveis extres destaca un GPS que, a més d'indicar a l'usuari per on ha d'anar, ofereix informació d'interès sobre punts predeterminats, com si es tractés d'una audioguia de museu. A l'usuari se li ofereix també la possibilitat de triar el casc entre diferents models, tots ben originals –fins i tot n'hi ha en forma de barretina–. Si es vol, també es pot iniciar la ruta portant a les sàrries unes hamaques per descansar i un kit complet per fer el pícnic.

La ruta número 3 es pot fer en poc més d'una hora si no es para enlloc, però val la pena que ens agafem el nostre temps per gaudir del paisatge, amb parada obligada a dos punts del recorregut: el petit poble de Sant Boi de Lluçanès i l'arbre monumental del Roure de la Senyora. Al poble podem gaudir de la gastronomia de la zona i dels productes artesans que trobarem a la fleca, mentre que el paratge on es troba el Roure de la Senyora és ideal per aturar-se a descansar a l'ombra. Sota les branques d'aquest majestuós arbre podem gaudir d'un refrescant pícnic o simplement badar una estona mentre contemplem les vistes i copsem l'energia de l'indret.

Tot i que el noranta per cent del camí és de terra, hi ha un petit tram de carretera que no arriba a un quilòmetre i que ens trobarem de tornada. Es tracta d'una via poc transitada i de molta visibilitat que seguirem fins a arribar al trencall que ens permetrà refer el desnivell fins al Serrat dels Alls, per on accedirem al Salt del Llop per retornar, sense cap signe de fatiga, a la falda del Puigmajor.