Molts municipis de les Terres de l'Ebre es troben aquests dies de festa major. Juliol i agost són els dos mesos de l'any en què els ramaders de bous braus tenen més feina, però no es pot viure tot l'any treballant fort només dos mesos. Per això els ramaders ebrencs han començat a mirar l'agroturisme com a una manera de desestacionalitzar la seua activitat. S'emmirallen en la Camarga (Occitània), on, en una superfície només quatre vegades més gran que el Delta, conviuen 150 ramaderies de braus, i el turisme proporciona uns ingressos de 1.000 milions d'euros. Així ho explica Paco Palmer, ramader d'Amposta i propietari juntament amb el seu germà Josep d'una de les ramaderies de braus més antigues de les Terres de l'Ebre, la de Margalef: “Aquí estem a anys llum de la Camarga”. “A l'Estat francès, el govern està al costat dels ramaders i, en canvi a Catalunya, ens miren com si fóssim una espècie rara”, argumenta per la seua banda Pedro Fumadó, El Xarnego, propietari de l'altra ramaderia més antiga de l'Ebre.
A les Terres de l'Ebre ja hi ha algun ramader que s'ha obert tímidament al turisme. És el cas de Rogelio Martí d'Alfara de Carles, que té un restaurant i una plaça de bous a la falda dels Ports, però Palmer i Fumadó són els dos únics, dels sis ramaders que hi ha a l'Ebre, que tenen bous braus al Delta. Palmer té una finca de 90 hectàrees a l'Encanyissada (Amposta), a l'hemidelta dret i el fill de Fumadó, Pedro Fumadó Porres, una altra de 45 hectàrees a prop de la bassa de les Olles (l'Ampolla) a l'hemidelta esquerre. Tots dos tenen projectes d'explotació turística de la seua activitat.
En aquest sentit, Fumadó ja ha fet una important inversió els últims anys a la finca de les Olles, on té uns 200 braus que pasturen en estat salvatge. Era una finca d'arròs que ha retornat al seu estat natural. Hi creix el senill i l'agram, hi han plantat arbres i no té res a envejar al paisatge de la Camarga. La seua idea va més enllà encar i projecta un museu i casa de pagès dels bous de les Terres de l'Ebre on exposaria fotos antigues i els vint caps dels bous més emblemàtics que ha tingut, entre altres elements. “L'agroturisme és la salvació però necessitem la implicació de l'administració”, manifesta el pare, Fumadó Amenós, tot precisant que l'ofici de ramader es troba en “perill d'extinció”. “El pinso val el doble, el gasoil no para de pujar, les subvencions es redueixen i, amb la crisi, ens toca rebaixar els preus dels bous”, hi afegeix.
Els Palmer també volen fer una inversió important a la finca de l'Encanyissada, on els seus bous (uns 150) també integren el paisatge quotidià del Delta. Actualment no viuen de la ramaderia perquè sostenen que és inviable. El projecte inclouria construir diverses barraques a l'Encanyissada i organitzar visites a la finca, a més d'exhibicions dels animals. “Encara està molt verd”, reconeix Palmer, que precisa que hi ha d'haver predisposició del govern per afavorir “una cultura real dels bous”.


























Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.