Bellesa salvatge

No és Escòcia. No hi trobarem homes vestits amb faldilles que toquen la gaita, ni penya-segats impossibles. Ni pubs on beure una bona pinta de cervesa. Però s'hi respira el mateix aire de bellesa salvatge, pura. Els patriotes escocesos de Braveheart s'hi haurien sentit com a casa, a l'Aubrac, un ampli altiplà de 1.000 metres d'altura situat a l'extrem més occidental del departament de la Losera, a la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló. A l'Aubrac la mirada es perd en infinites muntanyes arrodonides cobertes de pastures, prats i erms que ens recorden la tradició pastoral del territori. Un mar verd esquitxat per enormes blocs de pedra basàltica on a partir del mes de maig i durant tot l'estiu hi pasturen les vaques de l'Aubrac, amb els seus peculiars ulls amb rivet de color negre.

L'Aubrac és un dels quatre territoris que integren el departament de la Losera, el menys poblat de França i considerat “el cor verd” del país. Des de Barcelona s'hi arriba en poc més de quatre hores de cotxe, després de travessar l'espectacular aqüeducte de Milhau i tot seguint l'A75 fins a Aumont-Aubrac. Aquesta població, famosa per la seva gastronomia i per l'animació dels seus dies de mercat, és el punt de partida ideal per descobrir el territori, ja sigui a peu, tot fent el camí de Sant Jaume, que ens durà fins a poblets discrets com Nasbinals –amb una bonica església romànica– i Aubrac, ja sigui perdent-nos en cotxe per les seves estretes i poc transitades carreteres tot seguint la ruta dels llacs i dels burons, antigues construccions baixes de pedra on els pastors trobaven refugi i hi fabricaven el seu formatge. Després de caure en desús, molts dels burons van ser abandonats i van quedar en ruïnes, però alguns van ser rehabilitats i convertits en confortables restaurants on es pot gaudir dels plats típics de la zona com l'exquisit aligòt (elaborat amb puré de patates i formatge tomme fos) i el retortillat.

La ruta dels llacs, una de les més boniques de la Losera, es troba al sud-est de Nasbinals, a més de 1.000 metres d'altitud, i està formada per quatre llacs d'origen glacial: el de Salhiens, fosc i profund; el de Sauverols, envoltat d'herbes altes; el de Saint-Andéol, el més gran, amb dos quilòmetres de circumferència; i el de Born. Aquest últim dóna nom també a un buron on podrem gaudir dels embotits de la zona i dels seus contundents plats típics, com l'esmentat aligot. Un rètol escrit en occità deixa ben clar al comensal que es troba al lloc ideal per assaborir aquest plat tradicional: “Per manjà un bon Aligot et passà uno bonno jornado al masuc de Born te cal ana”.

Trencant la quietud dels llacs i petits rierols, a poca distància de Nasbinals hi trobem el salt d'aigua de Déroc, de 32 metres d'altura, rere el qual s'amaga una gruta on es poden veure magnífiques columnes basàltiques.

L'Aubrac destaca també per la seva flora. Les prop de dues mil espècies que hi són presents fan d'aquest territori una reserva natural de la flora europea. L'espectacle és irresistible a la primavera i l'estiu, quan les muntanyes i els prats queden entapissats de taques multicolors. Hi destaquen els narcisos, de color blanc, que són recol·lectats per a l'elaboració de perfums a Grassa, i la genciana, que es cull per fer un popular licor amb les seves arrels.

Paradís del caminant, l'Aubrac ofereix també racons ideals per al relax, com per exemple el balneari de La Chaldette (www.lachaldette.com), dissenyat per l'arquitecte Jean-Michel Wilmotte. Situat en un entorn privilegiat, a la riba del riu Bès, aquest petit balneari ha desenvolupat un nou concepte de “termalisme verd” associant activitats a l'aire lliure amb els beneficis del termalisme.