La llonganissa de la Plana

La plana de Vic és un canal de pas entre els Pirineus i la depressió litoral d'uns 600 quilòmetres quadrats i una altura d'uns 500 metres sobre el nivell del mar. El fet que estigui flanquejada pel Montseny i la serra de Collsuspina fa que sigui travessada per uns corrents suaus i constants d'aire fred que, amb contrast amb l'aire humit que arriba del Mediterrani i els nombrosos dies de boira, generen unes condicions climàtiques excepcionals que permeten que la llonganissa de Vic sigui un producte carni curat extraordinari. De fet, l'elaboració de la llonganissa va començar, òbviament, a les masies de la zona i la curació es feia obrint i tancant finestres buscant els corrents d'aire adequats.

Però l'excepcionalitat del producte no es deu només a la curació, tot i que aquesta li doni un tret diferencial respecte a les llonganisses d'altres territoris. La matèria prima és l'altre pilar d'un producte que des de l'any 2001 es comercialitza sota un segell de qualitat, la indicació geogràfica protegida, que atorga la Unió Europea: la llonganissa de Vic és un embotit elaborat amb carn de porc i cansalada que té com a únics condiments la sal i el pebre negre. La carn destinada a l'elaboració d'aquesta menja prové de les truges de tres o quatre anys que tenen una carn molt ben conformada. D'aquestes carns, se seleccionen els pernils, lloms i carns magres de primera i, a més, se sotmeten a un procés de triatge, per tal de deixar-los lliures de membranes, nervis, tendrums i altres teixits durs. A continuació es trinxen i s'hi afegeix la cansalada tallada a daus, la sal i el pebre. La maceració no pot ser inferior a 48 hores a una temperatura d'entre 2 i 5 graus. La pasta resultant s'emboteix en tripes naturals i es passa a l'assecatge, fase en la qual el clima de la plana li donarà el sabor característic.

La llonganissa de Vic s'esmenta per primer cop en un document de 1456 que es guarda al Museu Episcopal de la capital d'Osona però es pensa que l'origen pot remuntar-se fins al segle IV, perquè l'elaboració de la llonganissa era un mètode tradicional de conservació de la carn en els 28 municipis de la plana de Vic. A mitjan segle XIX, l'elaboració de l'embotit inicia el procés d'industrialització que culminarà a principi del segle XX però va ser l'Exposició Universal de París de l'any 1857 la que li va donar prestigi internacional. Un prestigi que es manté actualment gràcies, entre moltes altres raons, al fet que la casa reial espanyola el fa servir en la majoria dels seus àpats.