Jo vaig arribar a Girona aviat farà vint anys, just després de Fires. Aquestes són, per tant, les meves vintenes Fires i Festes de Sant Narcís. Les he viscut, com tothom, amb diferent intensitat segons el moment vital: des del descontrol noctàmbul de la joventut prorrogada fins a la relativa apatia de la mitjana edat. Els que venim de fora no tenim els records de les Fires de la infantesa, ni la colla incombustible de l'institut per trobar-nos el primer divendres, sopar plegats i anar a barraques, per intentar congelar el temps: tasca impossible. I si no hem arrelat a través de la parella en la societat civil gironina, el més probable és que ahir no tinguéssim cap dinar familiar. Les festes majors, aquí i arreu, es gaudeixen o es pateixen en funció de molts factors. I sempre podria ser pitjor.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.