Una escletxa de llum és la que se li ha obert al veí de Tarragona Quico Iborra, que el març del 2010 va iniciar una croada perquè les seves dues filles retornin a Catalunya, ja que la seva exparella va desobeir una resolució que prohibia de manera taxativa que les nenes sortissin del país i se les va endur a Houston.
Després d'un any i tres mesos d'aquella fulminant desaparició, ara s'ha iniciat un judici als Estats Units per determinar si la mare ha comès un delicte de sostracció de menors i, per tant, si han de retornar aquí. La primera vista es va celebrar el 2 de juny en un jutjat civil del comtat de Montgomery, a Texas, i la següent està assenyalada per dilluns vinent. És per això que, diumenge, Iborra agafarà novament un avió amb aquest destí: “En la sessió inicial només vaig declarar jo i, per falta de temps, es va fixar aquesta nova data. Abans de començar el judici, la meva excompanya va proposar que arribéssim a un acord. Al final no ens vam entendre, ja que va continuar defensant que les nostres filles es quedessin amb ella a Amèrica”. Afegeix, a més, que va refusar el plantejament perquè fa un any li van atorgar la custòdia de les nenes –una decisió contra la qual la mare va recórrer a l'Audiència de Tarragona–.
Tot el periple d'Iborra es remunta al 2008, quan des de llavors i fins al 2010 va interposar una llarga llista de denúncies en tenir “sospites” que es produiria la fugida, malgrat que en la sentència de divorci van pactar una clàusula que recollia que la progenitora no podia treure les menors de l'Estat sense la seva autorització. El 2009, els seus temors es van accentuar, ja que ella li va dir que mantenia una relació amb una persona de Houston i que havia tramitat els passaports de les nenes per instal·lar-se allí. Llavors, va presentar una nova denúncia, si bé es va arxivar perquè el jutge va concloure que “de pensament no es delinqueix”.
Degut a la seva fixació, el juny d'aquell any va tornar a denunciar els mateixos fets i, en aquella ocasió, en la sentència es va establir que les menors seguissin amb la mare, tot i que, com a mesura cautelar, els jutjats de Valls van ordenar que els passaports de les nenes quedessin en dipòsit judicial. Per la insistència del pare, es va emetre una altra interlocutòria en què s'acordava que es comuniqués la resolució anterior a la Policía Nacional per evitar la possibilitat de fer duplicats de la documentació. Els jutjats de Valls, però, no van transmetre la resolució i, el 16 de març del 2010, la progenitora va aconseguir nous passaports a la comissaria del CNP de Tarragona i, a la nit, van agafar un avió rumb a Houston. Iborra va denunciar l'error al Ministeri de Justícia, que ha estat clau perquè s'iniciés el procés judicial als EUA ja que des del govern es va fer una petició de devolució de les menors i l'adjudicació, també allí, d'un lletrat d'ofici per al denunciant.


























Comentaris
Esperem que tot el pes de la llei de Texas caigui sobre aquesta segrestadora de menors. Al nostre país seria impensable un judici d'aquestes característiques, ja que per definició l'home és sempre culpable. Però al món civilitzat diuen que hi ha lleis justes i els tribunals funcionen.
Anims Quico!
Home Mateu, compte amb les afirmacions lleugeres. Segurament el noste punt de vista respecte la notícia coincideix, perquè ambdós condemnem (a priori i sense conèixer els detalls del cas) l'actitud de la mare. Però no parlis tan alegrament de "món civilitzat" i "lleis justes", perquè és cert que la justícia americana (tot i tenir mancances) ofereix moltes garanties, però no podem obviar el fet que a l'estat de Texas és vigent (i s'aplica amb certa regularitat) la pena de mort, que al meu entendre ni és una acció civilitzada ni és capaç d'impartir justícia.
Salut!
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.