La tecnologia a fi de bé o no tant sempre acaba guanyant la batalla a la tasca humana. I més encara quan toquem el ram dels serveis d'emergències. És el cas de les torres de guaita o de vigilància que anys endarrere formaven part del paisatge boscós del territori. Ara poc a poc alguns dels guaites van baixant de les torres. Uns perquè s'han quedat sense feina perquè han anat tancant les torres, i els altres s'asseuran en un sala on des d'una petita pantalla i amb aire condicionat controlaran els boscos a través d'una càmera de vigilància.
Pel que fa al primer cas, el Departament d'Interior del govern català ja fa cinc anys que ha anat reduint gairebé a la meitat el nombre de punts de guaita a les comarques gironines. De la vintena que hi havia a la demarcació els últims anys, ara tan sols funcionen onze. Els nou restants s'han clausurat per diferents motius. Alguns per raons estratègiques, d'altres perquè no complien ni els més mínims requisits de les normatives laborals. Per exemple, al punt de guaita de Sant Pere de Rodes, a Llançà, la caseta tan sols feia dos metres quadrats, i era impossible que una persona s'hi estigués d'11 del matí a les 8 del vespre. Un altre exemple era a Can Mundet, la torre de guaita que hi havia a Maçanet, que estava situada en un turó a més de 1.000 metres d'altura i l'única manera d'accedir-hi era a peu. Igual passava a Santa Magdalena, a Figueres, que estava en un turó i el bisbat els deixava la clau perquè hi poguessin accedir.
La tasca dels forestals
Un altre dels motius que ha portat Interior a clausurar les torres de guaita és la telefonia mòbil. Aquesta eina ha fet que molts ciutadans, voluntàriament i de forma espontània, truquin al 112 per alertar de qualsevol situació d'emergència. Tant és així que els primers avisos d'incendis a través de torres de guaita han disminuït fins al 5%. La immensa majoria es fa ara a través del telèfon mòbil. Així, els punts de vigilància serveixen ara per verificar qualsevol avís.
Per últim, i no menys important, la tasca diària que realitza l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) facilita, i molt, la feina als Bombers de la Generalitat. A les Gavarres, per exemple, els ADF envien cada dia la ruta que fan els efectius, i avisen i col·laboren en qualsevol situació d'emergència.
No només la telefonia mòbil ha facilitat la tasca de la detecció d'incendis. Al santuari dels Àngels, a Girona, s'està efectuant una prova pilot i s'ha instal·lat una càmera de videovigilància que controla el massís de les Gavarres fins les illes Medes, passant per part del Pla de l'Estany i la Selva. Una càmera de precisió que arriba fins allà on l'ull humà no arribava, i a més a l'instant. Aquesta càmera treballa les 24 hores –té visió nocturna– i els 365 dies l'any. Faci fred o calor. L'aparell i la seva instal·lació ha costat prop de 6.000 euros, i el manteniment suposa una despesa de 400 euros mensuals. Afortunadament, aquest estiu no s'ha hagut d'utilitzar gaire sovint, ja que la temporada està sent molt plujosa. En tot cas, aquestes darreres setmanes s'ha pogut detectar un parell de columnes de fum sense que el foc anés a més.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.