L'Audiència de Girona té previst jutjar una banda de sis georgians (que podrien ser condemnats a penes de fins a 15 anys de presó) per haver saquejat 31 habitatges en 23 poblacions catalanes. El cas no seria extraordinari si no fos per la peculiaritat d'algunes de les proves que els Mossos van aconseguir per identificar els lladres: els otogrames, o el que és el mateix, les empremtes de l'orella que van deixar als escenaris dels robatoris. Es tracta d'una tècnica que la policia científica utilitza des de fa relativament poc i que, tot i que alguns juristes consideren que no és concloent com ho seria l'empremta dactilar o l'ADN, en algunes ocasions ha servit per condemnar un sospitós.
L'otograma no és res més que el rastre que deixa una persona en una superfície quan acosta l'orella per escoltar. Els lladres solen fer-ho abans de decidir-se a entrar en un habitatge per assegurar-se que no hi ha ningú dins. I això ho saben els Mossos que, en aquest cas, van aconseguir obtenir dels diferents escenaris set marques d'orella, sis de les quals, segons els conclusions pericials, corresponen a l'orella esquerra de Giorgi Mumladze, àlies Dandi. Segons el fiscal i els investigadors, Mumladze era el capitost de la banda i, com a tal, era qui donava les ordres d'on i quan entrar. A la vista dels indicis, després d'haver auscultat darrere la porta per assegurar-se que no hi havia gent a dins. Després, feien servir el que en àmbits policials es coneix com a tècnica del bombí: desmuntar el pany de la porta i entrar a saquejar.
En l'ampli informe lofoscòpic d'otograma que va presentar la policia científica dels Mossos al jutjat de Ripoll (que va instruir el cas perquè el primer robatori es va perpetrar a Sant Joan de les Abadesses), per justificar la tècnica es fa una àmplia explicació dels antecedents científics i estudis sobre la identificació a través de les orelles.
L'any 1906, el doctor Imhofer de Praga va estudiar cent orelles i va arribar a la conclusió que no n'hi havia cap d'igual. Més tard, el professor Mark Bishoff, a través de l'orella, va desemmascarar una dona que volia fer-se passar per la gran duquessa Anastàsia de Rússia. A partir del 1960 i després de fer un estudi comparatiu de moltes orelles de nounats, sense que se'n trobés cap d'igual, es va començar a valorar l'estudi de l'orella com un mètode idoni d'identificació personal.
Els Mossos recorden els treballs bibliogràfics del comissari de la Policía Nacional Juan José Piedra, professor d'identificació personal a l'Escola General de Policia, i també l'obra d'Alfred Victor Iannarelli, que després de dedicar quaranta anys a estudiar les orelles, classificant-ne més de deu mil i observant-ne mes d'un milió, va arribar a la conclusió que no hi ha dues orelles iguals al món. També indiquen que l'inspector Cor Van der Lugt, de la policia neerlandesa, usa amb bons resultats el sistema d'identificació de delinqüents a través de l'orella.
A l'Estat espanyol qui té el títol de primer condemnat identificat a través de l'orella és Óscar Luis Lozada Granada, un colombià que va ser identificat per la Policía Nacional de Palència com a autor d'un robatori gràcies al rastre de l'orella. El 2004, el Tribunal Constitucional va rebutjar el recurs d'empara contra la sentència que havia presentat el lladre agafat per l'orella.
La tècnica
Per realitzar els informes lofoscòpics d'identificació dels otogrames, la policia científica aplica el que anomena un “reactiu mecànic negre” per fer manifestar l'empremta auricular que ha quedat a la superfície tocada per l'orella, que deixa anar una substància a través de les glàndules sudoríferes. Un cop s'han obtingut els punts característics de la m arca dubtada trobada a l'escena d'un robatori es fa la comparativa amb la marca indubtada obtinguda de l'orella d'un sospitós –que s'obté aplicant un vidre transparent sobre l'orella, fent-hi una certa pressió, aplicant-hi un reactiu mecànic, en aquest cas blanc, i després traspassant la imatge a un full plàstic.
En els cas dels lladres de pisos, els Mossos han obtingut la coincidència de l'orella esquerra d'un dels sospitosos, Giorgi Mumladze, amb el rastre de l'orella deixat en sis escenaris de robatoris perpetrats en habitatges de Sant Joan de les Abadesses, Sant Joan de Vilatorrada, Platja d'Aro, Òdena i Sant Quirze de Besora. Un altre otograma revelat en una porta d'un pis assaltat a Sant Andreu de la Barca s'ha conclòs que correspon a l'orella esquerra de Daviti Geladze.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.