Crònica de l'últim esmorzar amb els constructors Tubert

La fugacitat amb què el caçador d'en Bas, Pere Puig, va irrompre el desembre del 2010 al bar La Cuina de l'Anna de la Canya i sense pensar-s'ho dues vegades va matar el seu patró –el constructor Joan Tubert i el seu fill Àngel– va fer que alguns dels treballadors que esmorzaven amb les víctimes tinguessin dificultats per identificar el detingut perquè no li van ni veure el rostre. Davant del tribunal popular, vuit dels nou empleats que compartien taula amb els paletes morts van coincidir ahir que el processat va disparar el rifle a menys de dos metres de distància dels Tubert i que entre el primer i el segon tret van passar tres segons com a màxim, fet que va impossibilitar que pare i fill es poguessin defensar. L'estupefacció va portar diversos testimonis, com ara Narcís Llagostera, a pensar inicialment que el tret que havia posat fi a la vida d'en Joan era “un petard o un tro”: “Em vaig aixecar per mirar què passava i el meu germà em va estirar cap a la paret per protegir-me.”

Com Llagostera, Xavier Falguera –que havia realitzat algunes feines amb els constructors–, fins i tot va creure en un principi que “era una broma”. “Jo estava assegut entre en Joan i l'Àngel. En el primer tret, no vaig veure el canó ni la persona que va disparar. Quan en Joan va caure al terra ferit arrossegant amb ell part del paper de la taula i els vasos, el seu fill va dir referint-se a Puig: «Què fa aquest boig?» I, alhora, es va posar la mà al pit per intentar tapar-se.”

De les poques persones que va sentir a l'imputat pronunciar alguna paraula hi ha en Jordi, germà de Narcís Llagostera. “Va manifestar als Tubert: «Aquí teniu el que us mereixeu».” En canvi (i en contra del que ha transcendit des de llavors en diverses ocasions), cap dels testimonis va escoltar que Puig entrés al bar alertant: “Manos arriba, esto es un atraco!” Just quan va accedir a l'establiment, Guzmán Sánchez Blàzquez –espòs de la propietària del bar, que el regenta amb el fill– va saludar al detingut, però aquest no li va contestar perquè no el va sentir: “Puig va apuntar a en Joan al cor directament. Quan l'Àngel també va resultar ferit, ens va demanar que l'ajudéssim. Vam trucar ràpidament al 112, però no es va poder fer res per salvar-lo.” A banda, entremig de la seva declaració, Sánchez va sol·licitar al jutge si podia fer algunes preguntes a Puig, possiblement per saber per què en la llista negra de persones que l'acusat volia matar també hi havia el seu fill, Guzmán Sánchez Maya. El magistrat, però, va frustrar el seu desig, recordant-li que no va ser citat per interrogar ningú.

La majoria d'empleats que estaven amb els Tubert també van reconèixer que només coneixien de vista Puig, a qui sempre havien vist com “un home normal”. Del seu comportament, de fet, van assenyalar que mai l'havien trobat parlant sol, protagonitzant espectacles, ni que anés begut o drogat.