Assistir els bisbes. Aquesta és, essencialment, la tasca dels diaques permanents. En els darrers quatre anys, a la diòcesi de Girona se n'han ordenat sis i, actualment, al seminari hi ha sis membres més que s'estan formant per aconseguir ser instituïts amb aquest grau, que és per sempre. Tal com va avançar el diari El Punt Avui, un dels futurs diaques serà el cap de la policia local d'Olot, Ignasi López, qui considera que la seva professió i la contribució a l'Església són totalment “compatibles” perquè “un agent és un servidor públic”. “La vocació d'atendre ja la tens, i si no, malament. Em sento orgullós de poder ajudar. En els moments complicats que vivim, cal assumir compromisos.” Paral·lelament, des del bisbat es va afegir ahir que el cas de López ha adquirit més rellevància perquè es tracta “d'una persona pública”, si bé “per a l'Església no representa cap handicap la professió o la dedicació dels aspirants”.
L'efectiu col·labora amb la parròquia de la Cellera de Ter, ajudant el seu mossèn amb la lectura dels textos o donant suport en el moment de l'eucaristia. Ara, a més, ha entrat en el compte enrere per assolir la seva fita. Com a pas previ, el 31 de desembre va rebre els ministeris laïcals de lector i acòlit de mans del bisbe de Girona, Francesc Pardo. Quan el bisbe el vegi preparat –probablement a mitjans del 2012– l'ordenarà diaca permanent. Llavors, podrà batejar, presidir casaments i enterraments, visitar els malalts i dur-los la comunió, dirigir activitats de catequesi, donar suport a preveres o erigir-se com a responsable pastoral en presons, centres de salut o col·lectius de gent gran. També tindrà potestat per presidir la celebració de la paraula, si bé no dirà misses perquè no pot realitzar la part de la consagració.
Uns cent seminaristes
La crisi de vocacions ha forçat els bisbats catalans, els últims anys, a cedir tasques parroquials als laics. Cada cop hi ha més fidels que acaben substituint els preveres, que, per la seva banda, miren d'assumir les feines d'altres eclesiàstics, ja que els bisbats també agrupen parròquies.
La falta de preveres afecta tots els bisbats. A Catalunya, en les últimes tres dècades les vocacions han baixat un 30%. Només el bisbat d'Urgell, amb l'arribada als anys vuitanta de seminaristes colombians, va aturar la sagnia; i el bisbat de Solsona ara es planteja la mateixa experiència. El centenar de seminaristes catalans tenen el perfil d'un home ja en la trentena, amb estudis superiors i que, després d'una reflexió, opta per ingressar al seminari: una decisió més madurada que, alhora, fa que les desercions siguin menors.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.