Els forenses no saben si va tenir un brot psicòtic

En el tercer dia de judici a Juan Luis Terrones Romero a l'Audiència de Girona per la mort de la seva xicota Mònica González Muñiz, el juny del 2010 a Salt, tocava el torn dels metges forenses, que van avaluar tant l'estat psicològic del processat, com l'informe de l'autòpsia de la víctima. La sessió judicial va acabar amb més dubtes dels que ja hi havia. Ara no només no se sap per què l'acusat va matar la xicota, sinó que tampoc ha quedat clar si la nit del crim va tenir un brot psicòtic que el va impulsar a clavar cinc ganivetades a Mònica González. Per una banda, les avaluacions dels especialistes de l'Institut de Medicina Legal de Girona conclouen que no hi ha dades objectives que determinin que Juan Luis Terrones, en un moment d'ofuscació mental per un brot psicòtic, matés la xicota. Aquesta tesi és corroborada per les entrevistes que li han anat realitzant des del mateix dia dels fets fins a pocs mesos abans de començar el judici. El que sí que diuen els pèrits és que l'acusat té una personalitat peculiar, una manera de ser diferent però que no ultrapassa el límit de la bogeria. El processat és malpensat, fred, estrany, suspicaç, i no té empatia per la víctima, però en cap cas té una malaltia mental que l' empenyés a cometre el crim, asseguren.

En canvi, els facultatius proposats per l'advocat de la defensa, Mario Gómez Arias, sí que conclouen que tot plegat podia haver derivat en un brot malaltís que l'impulsés a matar la seva xicota. “És una persona amb idees molt rares, gens comunes”, un comportament que pot derivar en un trastorn esquizofrènic. Segons els especialistes proposats per la defensa, la gent mata per amor, per diners, per odi, per venjança, però en aquest cas no hi ha aquestes premisses perquè no hi ha mòbil del crim ni tan sols el típic cas de violència masclista. Per tant, segons ells, “com més incomprensible és, més psicòtic”.

Per altra banda, l'informe forense que es va exposar ahir a la secció tercera de l'Audiència de Girona conclou que el processat va clavar dues ganivetades mortals de necessitat a la xicota i tres més de superficials. Una d'una profunditat de 5 centímetre al tòrax, que li va travessar dues costelles i li va perforar el pulmó. L'altra, una de punxant al coll de tres centímetres que li va seccionar la caròtide. L'atac de Terrones va provocar que la noia perdés fins a dos litres de sang (el cos en té cinc). El ganivet estava tan afilat que quan els mossos el van comissar se'ls va perforar el sobre de recollida de mostres.

Ahir, l'última paraula la va tenir el processat, que va retreure al fiscal que digués que no li importava la noia perquè la va matar, i a més va demanar perdó als familiars, tant de la víctima com als seus pares i la seva germana.