Divendres

25 de maig del 2012

Alt Camp
Conca de Barberà
El Punt 30 anys
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Enviar un comentari

Rodona i capritxosa, això no falla

Gràcies a l'últim ascens, el Girona tot just s'ha desempallegat d'una crisi econòmica que l'havia acompanyat, i martiritzat, des de fa anys i panys

Curs 1978/79. Josep Maria Fauró havia agafat el relleu de Maurici Duran a la presidència del Girona i en l'assemblea ordinària del juliol al col·legi La Salle, el club informa els socis sobre l'estat de la qüestió: la temporada anterior es va tancar amb uns números vermells de 15 milions de pessetes (el dèficit global es va disparar fins a més enllà dels 21 milions) i el pressupost que s'aprova és de 17 milions, quatre menys que l'exercici anterior. Els socis accepten un augment de les quotes (el carnet de general valdria 5.000 pessetes i el de tribuna, 10.000) i donen també el vistiplau a la proposta que el club supervisi el bingo que s'instal·larà a l'estadi i del qual el Girona percebrà un 30 per cent dels beneficis. L'equip d'Eduard Gatell va acabar tretzè a segona B aquell curs.

Parlar de 15 i 20 milions de dèficit fa 30 anys és parlar d'uns deutes com a mínim impactants i de mal arreglar. Però l'estat de salut del Girona FC ha estat sempre, si fa no fa, igual de delicat. La sensació que el club ha viscut instal·lat en una situació de crisi permanent ja es tenia fa quatre dècades i es continuava tenint en fa dues.I fins i tot fa quatre dies. Llevat de moments puntuals –quan l'Ajuntament va adquirir l'estadi en propietat el 1984 a canvi d'esborrar el deute o quan la família Roche es va fer càrrec del club a començaments del 2000 i el va deixar completament sanejat–, els números vermells i la inestabilitat han martiritzat el club. I, és clar, l'equip se n'ha ressentit. Ha transitat majoritàriament per tercera divisió, però també ha visitat els inferns (la primera catalana i, el moment en què va arribar més avall, la preferent), amb algunes incursions a segona B, la categoria ruïnosa per excel·lència. Les bones intencions de cada estiu acabaven convivint indefectiblement amb els problemes econòmics, que sempre trucaven a la porta.

Avui, el Girona és a segona A perquè el 15 de juny de 2008 un gol de Migue va significar la victòria contra el Ceuta i un ascens històric. I, de sobte, aquella malastrugança endèmica que semblava perseguir el club es va frenar en sec. Tot s'ha multiplicat exponencialment (el pressupost, el nombre de socis, l'afluència de seguidors a l'estadi... i els ingressos). L'accés a la Lliga de Futbol Professional ha marcat un abans i un després. De pujar a no pujar, la diferència era abismal: l'elit o la misèria. Perquè ningú no dubta que sense aquest últim èxit el Girona vegetaria a segona B amb un pressupost de mínims, Montilivi estaria buit i en ruïnes i el club, immers en una caiguda lliure. La pilota, com sempre rodona i capritxosa, aquesta vegada va entrar.

Altre cop, el referent

Com l'any 1979, el Girona és la joia de la corona del futbol a la demarcació. Sembla que no hagi canviat res, però 30 anys han donat per a molt. Fins i tot perquè el club gironí perdés durant pràcticament tota la dècada dels vuitanta i dels noranta la condició de referent. El Figueres i el Palamós li van robar gairebé tot el protagonisme quan van ser a segona A, els alt-empordanesos set temporades (de la 1986/87 fins a la 1992/93, amb una promoció d'ascens a primera el curs 1991/92) i els baix-empordanesos, sis (de la campanya 1989/90 fins a la 1994/95).

XAVIER JULIÀ

«30.000 pessetes al mes donaven per a poc»

Fa trenta anys, vostè formava part de la plantilla del Girona. Digui'm, a raig, algun tret diferencial del futbol d'aquella època i l'actual.

–«Menys les regles del joc, que són pràcticament les mateixes de sempre, tota la resta ha canviat molt. La preparació del futbolista, per exemple, no té res a veure. Els sistemes d'entrenament han evolucionat molt i científicament ha quedat demostrada la importància de l'alimentació. Si el jugador es cuida i les lesions el respecten, la seva vida d'esportista pot ser molt llarga. I l'altre gran canvi és l'econòmic. Ara, un jugador de segona A pot retirar-se i estar ben situat per tota la vida. Fa trenta anys, o estaves a primera, o d'això, ni parlar-ne.»

–Però el Girona ja feia pressupostos de 20 milions de pessetes a segona B. No era un privilegiat, el futbolista?

–«I ara! Em sembla recordar que a Girona cobrava unes 30.000 pessetes al mes. Sense fitxa i amb alguna prima de tant en tant. Donaven per a molt poc.»

–Amb 18 anys, la il·lusió pesava més...

–«Sense cap dubte. Per a mi, que sóc de Girona i vaig jugar en el Girona des dels nou anys, la màxima il·lusió era pujar al primer equip. El Girona sempre serà l'equip del meu cor, de la mateixa manera que el Madrid va ser el club que em va obrir les portes al futbol professional i l'Oviedo, on em vaig consolidar.»

–Són els clubs que més l'han marcat?

–«Sí. En el moment que vaig anar al Madrid hi havia De Carlos de president. La filosofia era fitxar bons futbolistes, però sobretot persones.»

–Aquesta va ser una bona operació per a tothom?

–«Jo vaig poder jugar a segona A i el Girona en va treure un amistós contra el primer equip del Madrid, que no va estar gens malament per a un traspàs d'un jugador d'un equip de tercera a un filial. Va ser aquell any que va venir Cunningham i la recaptació va ser important. Jo recordo que vaig signar un contracte de tres temporades. La primera em van pagar 250.000 pessetes de fitxa i 33.000 pessetes al mes. Però l'allotjament i els àpats eren a càrrec meu. La fitxa del segon any van ser 500.000 pessetes i la del tercer any, 750.000.»

–Tot això, després de quatre temporades en el primer equip del Girona (de la 1977/78 fins a la 1980/81). Amb què es queda?

–«La il·lusió del debut i el fet de poder jugar l'any del cinquantenari contra el Barça, el Madrid, el Betis i la Real Sociedad a Montilivi van pesar molt més que el dolorós descens a tercera o les penúries econòmiques que vam passar puntualment. També he de dir que al final les coses sempre s'acabaven arreglant».

Darrera actualització ( Dimarts, 24 de febrer del 2009 02:00 )

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

El Temps

Entreteniments

Tradueix-nos - Translate

El Punt Habitatge

Pis a Valls per 600 €
Pisos per llogar per 600 €/mes a Estació bus, Valls
Banys: 2
GABINET ASSESSOR ALT CAMP
Pis a Valls
Pisos per llogar per 380 €/mes a Colon, Valls
Habitacions: 3
GABINET ASSESSOR ALT CAMP
Estudi a Valls
Pisos per llogar per 400 €/mes a Sant Pere, Valls
Habitacions: 1
Banys: 1
GABINET ASSESSOR ALT CAMP
Pis a Valls
Pisos per llogar per 450 €/mes a Mossèn Martí, Valls
Habitacions: 4
Banys: 1
GABINET ASSESSOR ALT CAMP