Curs 1978/79. Josep Maria Fauró havia agafat el relleu de Maurici Duran a la presidència del Girona i en l'assemblea ordinària del juliol al col·legi La Salle, el club informa els socis sobre l'estat de la qüestió: la temporada anterior es va tancar amb uns números vermells de 15 milions de pessetes (el dèficit global es va disparar fins a més enllà dels 21 milions) i el pressupost que s'aprova és de 17 milions, quatre menys que l'exercici anterior. Els socis accepten un augment de les quotes (el carnet de general valdria 5.000 pessetes i el de tribuna, 10.000) i donen també el vistiplau a la proposta que el club supervisi el bingo que s'instal·larà a l'estadi i del qual el Girona percebrà un 30 per cent dels beneficis. L'equip d'Eduard Gatell va acabar tretzè a segona B aquell curs.
Parlar de 15 i 20 milions de dèficit fa 30 anys és parlar d'uns deutes com a mínim impactants i de mal arreglar. Però l'estat de salut del Girona FC ha estat sempre, si fa no fa, igual de delicat. La sensació que el club ha viscut instal·lat en una situació de crisi permanent ja es tenia fa quatre dècades i es continuava tenint en fa dues.I fins i tot fa quatre dies. Llevat de moments puntuals –quan l'Ajuntament va adquirir l'estadi en propietat el 1984 a canvi d'esborrar el deute o quan la família Roche es va fer càrrec del club a començaments del 2000 i el va deixar completament sanejat–, els números vermells i la inestabilitat han martiritzat el club. I, és clar, l'equip se n'ha ressentit. Ha transitat majoritàriament per tercera divisió, però també ha visitat els inferns (la primera catalana i, el moment en què va arribar més avall, la preferent), amb algunes incursions a segona B, la categoria ruïnosa per excel·lència. Les bones intencions de cada estiu acabaven convivint indefectiblement amb els problemes econòmics, que sempre trucaven a la porta.
Avui, el Girona és a segona A perquè el 15 de juny de 2008 un gol de Migue va significar la victòria contra el Ceuta i un ascens històric. I, de sobte, aquella malastrugança endèmica que semblava perseguir el club es va frenar en sec. Tot s'ha multiplicat exponencialment (el pressupost, el nombre de socis, l'afluència de seguidors a l'estadi... i els ingressos). L'accés a la Lliga de Futbol Professional ha marcat un abans i un després. De pujar a no pujar, la diferència era abismal: l'elit o la misèria. Perquè ningú no dubta que sense aquest últim èxit el Girona vegetaria a segona B amb un pressupost de mínims, Montilivi estaria buit i en ruïnes i el club, immers en una caiguda lliure. La pilota, com sempre rodona i capritxosa, aquesta vegada va entrar.
Altre cop, el referent
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.