Feia més de dos anys que el jovent sobretot de Banyoles i de bona part de la Garrotxa, el Gironès i el que ara és el Pla de l'Estany ja no s'aplegava els dissabtes a la nit i alguna nit d'entre setmana en el recinte del que va ser el sancta sanctorum de la música enllaunada, dels sofàs a la penombra de llums psicodèlics i dels gots llargs de vidre, en argot de l'època, i qualificat de paridora pels detractors més puritans, de Banyoles.
L'Skinsad va ser un d'aquells referents de les mogudes nocturnes que s'originaven a cada ciutat o poble de cert relleu els anys setanta, en els quals el jovent començava a navegar a través de la pecaminosa permissibilitat cap a una societat més oberta de mires i no tant convencional sobretot pel que fa a l'aspecte lúdic. L'Skinsad ràpidament va marcar una diferència entre els locals que aplegaven la multitud jove. Un petit detall: per ser diferent dels locals més convencionals d'esbarjo, l'Skinsad tenia, fins i tot, un tobogan interior per on els usuaris podien lliscar fins a arribar a la planta inferior.
El foc
El 7 d'abril del 1979, però, l'Skinsad va desaparèixer definitivament de la geografia de Banyoles i de les guies d'ofertes lúdiques perquè les flames d'un incendi el van esborrar de l'espai banyolí.
La discoteca estava instal·lada a la part baixa i al soterrani d'un bloc de pisos a la dreta del carrer Rambla pujant cap a la plaça de les Rodes. Precisament un nen que vivia en un dels pisos superiors de l'immoble, cap a les 5 de la tarda d'aquell dia, va despertar tot esverat el seu pare, que feia la migdiada, per dir-li que hi havia foc a l'edifici. L'home es va posar en contacte per telefon amb la policia local de Banyoles per donar l'avís i es va donar la coincidència que en aquell moment i a les mateixes dependències municipals hi havia el propietari de l'Skinsad.
L'home, un ramader de Setcases, Biel Pagès, hi havia anat, requerit pels agents, perquè aquests havien detectat que ja feia dies que hi havia algun accés obert a l'antiga discoteca i s'hi ficava mainada a jugar, i fins i tot en alguna ocasió algú s'hi havia quedat a passar la nit. La porta de la discoteca havia estat esbotzada i els policies l'havien tancat de manera provisional, i requerien el propietari perquè hi fes una reparació més contundent. Però no li va caldre. En qüestió de tres hores el foc va deixar la feina enllestida i els bombers de Banyoles i de Girona que van actuar en l'extinció pràcticament només van poder evitar que les flames es propaguessin a la resta de l'edifici.
El primer temple de Güell
El malaguanyat artista dissenyador banyolí Lluís Güell, que va morir el desembre del 2005, va ser qui va dissenyar l'Skinsad i el va convertir en el seu primer temple, que era el mot que l'artista solia emprar per definir les seves obres mestres.
Lluís Güell també va ser l'autor de locals d'esbarjo tan representatius de l'època com el Saint Trop, de Lloret de Mar, i l'Envelat del Follet, d'Olot.
Aquests tres locals de Lluís Güell, juntament amb altres discoteques de dissenyadors diferents, unes ja desaparegudes, d'altres transformades i d'altres encara plenes de vida i d'activitat, com són o van ser en el seu temps les discoteques Sansburg, El Pay-Pay i Kratters, d'Olot; Dallas i l'Ú, de Banyoles; Scopas, d'Empuriabrava; Chic, de Roses; Màquina, La Sala del Cel i Boomerang, de Girona; La Pèrgola, de Riudarenes; Tiffany's, Pacha, Keops i Paladium, de Platja d'Aro; Colossos, de Lloret de Mar; Pigall i Antimoni, de Camprodon; La Gatzara, de Puigcerdà; Quixots, de Figueres; La Gatzara, d'Anglès.... i tantes altres més, tant a la costa com a l'interior, van representar un nou concepte de l'oci per a la joventut i van marcar tota una generació de joves gironins. Molts d'aquells locals, uns amb el mateix nom i d'altres amb un de diferent, encara continuen complint la seva funció.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.