Gràcies, mestre!

«No sé per què em fan un homenatge. Només he fet la meva feina tan bé com he sabut.» Aquesta frase, pronunciada fa 14 anys per Sergio Scaglietti a Los Angeles, on va acudir com a invitat en la celebració dels 50 anys de Ferrari, demostra el tarannà modest i pencaire de qui va ser l'artista –no se'l pot anomenar d'una altra manera– que només va sortir d'Itàlia en comptades ocasions i a qui devem alguns dels més bells i emblemàtics prototips de competició de Ferrari de la dècada dels cinquanta. Scaglietti va morir el mes passat, als 91 anys, i ens ha llegat obres tan excepcionals com ara els Ferrari 750 i 860 Monza, 290 S i MM i, sobretot, el sublim 250 Testa Rossa del 1957.

En la primera època d'Enzo Ferrari com a constructor (del 1947 al 1953), produïa a Maranello motors i xassissos i delegava la concepció i realització de la carrosseria a especialistes com ara Pininfarina, Vignale i Touring. Però en un moment donat, per simplificar l'estructura productiva, il Commendatore va arribar a un acord amb Stabilimento Scaglietti, de Mòdena, que va acceptar fer el disseny i la producció dels cotxes Sport de competició. Lògicament, la relació entre aquells dos genis que eren Ferrari i Scaglietti va anar a més. A principis dels setanta, Ferrari va fer seves les instal·lacions de Scaglietti, que des de llavors va assumir la producció íntegra de les carrosseries dissenyades majoritàriament per Pininfarina i transformacions dels models originals en les seves versions de competició, dels quals la nissaga dels 250 GT possiblement en va ser el millor representant.