Embadalits, hores i hores

«L'aerodinàmica és per als que no entenen en motors.» Aquesta frase, que avui pot arribar a causar una autèntica commoció, perquè es contradiu amb un dels conceptes clau en el món de la competició automobilística, va ser pronunciada per Enzo Ferrari, segons es pot llegir en el mural que presideix l'espai que el Museu Louwman reserva a la mítica marca italiana. Una frase que difícilment passarà desapercebuda als que contemplin, embadalits, la gran diversitat de models exposats en les tres àmplies i diàfanes plantes de la que va començar com una col·lecció privada que des del 1934 van anar enriquint dues generacions de la família Louwman i actualment és el Museu Nacional del Motor d'Holanda (www.louwmanmuseum.nl), situat als afores de l'Haia.

Qui pretengui enllestir en poc temps la visita a aquest museu, pensant que els 230 cotxes exposats es poden veure en un parell d'hores, que s'abstingui d'entrar-hi. I és que el Museu Louwman és un espai que requereix passar-hi –i convida a fer-ho– bona part del dia, sense pressa i gaudint de l'esplèndid patrimoni que conté. Fins i tot l'entorn del restaurant, dotat de mil i un detalls, el manté immers en l'ambient d'èpoques pretèrites. Els automòbils exposats al Museu Louwman estan agrupats en quatre apartats: els primers carruatges amb motor de vapor, elèctric o de combustió interna; l'automòbil ja com un element de la societat; els models de luxe i, finalment, la competició. Aquest últim apartat mostra des de cotxes de les primeres edicions de les 500 Milles d'Indianapolis i les 24 Hores de Le Mans fins a monoplaces i prototips d'èpoques més pròximes. Tot plegat, fascinant.