Girona Futbol Club

El cafè Norat, en plena Rambla, va ser l'escenari el 1930 del naixement del Girona Futbol Club, impulsat per un grup de gironins amants del futbol que amb el seu entusiasme va contribuir a superar el buit que havia deixat la Unió Esportiva Girona, una entitat que havia desaparegut per problemes econòmics. Només uns dies després, l'Ajuntament ja autoritzava el nou club a fer servir l'escut de la ciutat en els seus distintius. Però l'èxit més important va ser aconseguir l'objectiu que s'havien marcat els impulsors del club: pujar de categoria, es a dir, a segona preferent. A partir d'aquí, res no impedia somiar que l'equip podria pujar a primera divisió catalana. Després d'unes temporades amb alts i baixos, l'oportunitat es va presentar la temporada 1935/1936. La temporada havia començat amb el traspàs de Domènec Balmanya i el porter Iborra al Barça a canvi de 15.000 pessetes, la cessió de dos jugadors i el compromís del club blaugrana de jugar un partit amistós per Tots Sants. El Girona va quedar campió del seu grup i va jugar la fase de promoció de primera divisió amb un fracàs absolut, ja que va quedar empatat amb el Jerez.

La Guerra Civil va estroncar totalment la dinàmica futbolística i també va afectar el camp de Vista Alegre, que primer va rebre l'impacte de les bombes i després, amb l'ocupació, es va omplir de cotxes en ser declarat «campo de recuperación de automóbiles», com explica Jaume Curbet i Boj en el llibre en motiu dels 75 anys del club. La normalitat es va començar a recuperar a partir de la temporada 1939/1940: l'equip va alternar la segona amb la tercera divisió fins que l'any 1959 va baixar a tercera i s'hi va quedar fins al 1977. Abans d'aquest any, però, havia deixat el camp de Vista Alegre que s'havia fet servir durant 50 anys per estrenar el 1970 l'estadi de Montilivi: el 14 d'agost es va inaugurar l'estadi amb un partit contra el Barça i davant 25.000 persones, que van pagar entre 150 i 300 pessetes. Els dos dies següents es va celebrar la primera edició del trofeu Costa Brava. Precisament el Barça va tornar a ser el protagonista de la celebració del 50è aniversari del club el 1980.

Però els anys posteriors van ser difícils, principalment en l'àmbit econòmic. En l'esportiu es va superar, amb alts i baixos, el descens a regional preferent i es van millorar posicions fins vorejar la segona A. A mitjan dels anys noranta del segle XX es va tocar fons i la prioritat era arreglar la situació econòmica. Sembla que el canvi de segle va portar sort, ja que no només es va aconseguir una estabilitat econòmica, sinó també pujar a la segona divisió A el juny del 2008, enmig de l'alegria de 9.000 aficionats.