Tomàs Carreras Artau

Catedràtic d'ètica a la Universitat de Barcelona (1912-1949), el 1915 va crear l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya, adscrit a la càtedra que va publicar el Manual per a recerques d'etnografia de tot Catalunya (1922). El 1923 va col·laborar amb Serra i Húnter i Ramón Turró en la fundació de la Societat Catalana de Filosofia, i a més va ser membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. La seva tasca investigadora el va portar a publicar sobre filòsofs, juristes i metges: Orígenes de la filosofía de Raimundo Sibiuda (1928), Luis Vives (1942), Balmes y la filosofía de la historia (1947), a més d'un extens estudi dedicat a Ramon Llull, en la Historia de la filosofía española. Filosofía cristiana de los siglos XIII al XV (1939-43), escrita en col·laboració amb el seu germà Joaquim. Són també notables la Introducció a la història del pensament filosòfic a Catalunya (1931) i els Estudios sobre médicos-filósofos españoles del siglo XIX (1952). La seva posició eticosociològica es caracteritza per la vinculació a la tradició ideològica del seny català, des de la qual es va oposar als corrents sociològics francesos. Militant de la Lliga Regionalista, va ser diputat al Parlament de Catalunya (1932) i, després de la Guerra Civil, va exercir deu anys com a ponent de cultura de l'Ajuntament de Barcelona (1943-53); va impulsar la creació de l'Orquestra Municipal de Barcelona (1944) i el Museu Etnològic.