“La història de Catalunya és un transatlàntic de grans proporcions”. El líder de CiU, Artur Mas, il·lustra amb aquesta metàfora el seu convenciment que el país no pot fer un brusc cop de timó cap a la independència. Podria “embarrancar”, diu, o xocar “contra les roques”. Després de set anys de cura d'humilitat a l'oposició, CiU enfila la recta final cap a les eleccions amb unes enquestes que la catapulten a la sala de comandament. Les xifres no donen gaire marge al dubte, però no seria el primer cop que Artur Mas guanya els comicis i queda fora.
Per això CiU encara els comicis amb una perillosa moral de victòria que intenta frenar a cada passa: tem que l'electorat, donant el vaixell per conquerit, es desmobilitzi. Aquest cop és l'últim intent de què disposa Mas per experimentar la veracitat de la dita “a la tercera va la vençuda”. Si la saviesa popular falla, la federació s'abocaria a una crisi interna que està fora de totes les expectatives. No hi ha pla B. Mas aspira a convertir-se en el president que capitanejarà Catalunya després del naufragi estatutari. El rumb: el dret a decidir. La primera escala: el concert econòmic.
Per liderar aquesta empresa, l'estrateg de CiU, David Madí, ha confeccionat una campanya en positiu, que se centra en la proposta i defuig la simple crítica a l'adversari. La idea mare és l'alternança: CiU representa el canvi després de dos tripartits. No s'hi val dir que Jordi Pujol va governar el país durant 23 anys, també a la federació hi ha hagut relleu. El concepte retorn ha quedat esborrat del diccionari electoral.
La federació també juga fort al lideratge. Pretén presentar Mas com l'únic capaç de treure Catalunya de la crisi nacional i econòmica que viu. “Aixecar el país”, en diuen. I perquè pugui convertir-se en capità, arrodoneixen, necessita una majoria àmplia a les urnes que li permeti constituir un govern “fort”. O el que és el mateix, en què només hi sigui CiU, que no pateixi les divergències intrínseques de tot executiu de coalició.
Mas s'ha compromès a comptar amb els “millors”, cosa que no vol dir fer una opa a cap partit ni tampoc menystenir la cúpula o els quadres que han picat pedra durant la llarga travessa pel desert de l'oposició. Simplement, vol ser una garantia de solvència en la gestió. Per CiU, el com explica el què. I això no és altra cosa que el projecte de país.
Mas va situar per primer cop el dret a decidir com a centre del discurs de Convergència el 2007. Va batejar el viratge com la refundació del catalanisme. Després de la sentència del Tribunal Constitucional, els dos partits de la federació han donat per esgotat el pacte constitucional i, sense fissures, se l'han fet seu. CiU ultima un programa electoral en què, per primer cop en la seva història, opta per saltar-se el marc legal. Això no vol dir que la federació sigui desacomplexadament independentista.
Sentir-se còmodes
Mas ha deixat clar que la de l'Estat propi no és la seva aposta per a la pròxima legislatura. Però el centre polític s'ha desplaçat cap al sobiranisme. I CiU vol seguir sent la primera força política. Per això es recolza en la voluntat de la majoria a l'hora d'acotar els límits del seu full de ruta. Es declara disposada a avançar en el dret a decidir en aquells àmbits que generin un ampli consens. La premissa deixa prou marge perquè sobiranistes d'exigència diversa s'hi puguin sentir còmodes. Si Catalunya és un transatlàntic, CiU també.
El primer clam que els de Mas diuen detectar a Catalunya és el de l'espoli fiscal. Amb consulta prèvia a la ciutadania o sense, el candidat ha aclarit que plantejarà al govern espanyol el concert econòmic a partir del 2012, quan la Moncloa podria estar en mans del PP. Als que donen la batalla per impossible, CiU respon que mai s'ha plantejat seriosament a Madrid. La clau, afegeix, és que els partits catalans mantinguin la cohesió i siguin decisius al Congrés. Alguna veu fins i tot ha apuntat que el dret a decidir s'ha d'exercir amb permís o sense. I si cal, prendre mesures taxatives, com el tancament de caixes. Era la del portaveu de la federació al Parlament, Oriol Pujol. A banda de l'eix nacional, l'econòmic centrarà bona part de la campanya. La crisi acostuma a perjudicar qui governa. I Mas vol fer-hi forat.
Si CiU no passa el llindar de la majoria absoluta i pot governar, necessitarà recórrer a pactes parlamentaris. Permanents o puntuals. El discurs oficial diu que Mas s'adreçarà a les diverses formacions en funció de l'àmbit a pactar. La cúpula admet que un govern que pot tendir a la confrontació amb l'Estat no podrà comptar per a les qüestions nacionals amb partits que depenguin de Madrid. En aquest escenari, ERC sembla cridada a convertir-se en la primera aliada, però les relacions entre els dos partits no passen el seu millor moment. Davant de la proximitat dels comicis, els ponts s'han refredat.
Mentrestant, els republicans intenten desacreditar, per lenta, la maniobra sobiranista de CiU. Al mateix aspiren Solidaritat Catalana i Reagrupament. Tot i que tres consellers nacionals de CDC, començant per Alfons López Tena, han abandonat el vaixell per allistar-se a les files de Joan Laporta, CiU nega que hi hagi una fuga. Tampoc no compta que les noves candidatures la perjudiquin. El PSC i el PP, a l'altra banda, li volen robar el votant més moderat.
Comentaris
Pel poc que jo se, el concert econòmic basc es basa en els anomenats drets forals, una excepció al règim general, que està escrita en la Constitució espanyola. El Tribunal Constitucional en la sentència de l'Estatut, ha negat la existència de drets històrics a Catalunya, previs a la Constitució. No hi ha base jurídica per a reclamar el concert econòmic, que només es podria obtenir amb una reforma constitucional. El Sr. Mas faria be d'explicar-nos com pensa obtenir aquesta reforma constitucional que permeti el concert econòmic. Però si és molt més senzill declarar-nos independents! Prou de complicar-nos la vida.
El transatlàntic està a punt de xocar contra una escullera àvida de violència i voraç; potser girar cua és en realitat avançar. Aquest transatlàntic ens té marejats a tots, perquè no fem terra d'una vegada i creem el nostre propi port?
Enric Llinars Valles (Llinars del Valles), em sembla que no cal una reforma de la Constitucio. a) "Disposicion adicional primera: La Constitución ampara y respeta los derechos históricos de los territorios forales" (la resta de la disposicio no afecta). Pregunto: Deixen d'amparar-se i respectar-se els drets dels territoris forals concedint el concert a Catalunya? La resposta es no. En algun lloc es diu que Catalunya no pot tenir el concert? La resposta es no.
b) El que no pot fer Catalunya es recolzar-se en els drets historics. Queda la via de la negociacio politica, pero aquesta topa amb la sentencia del TC: Catalunya no pot tenir privilegis respecte d'altres comunitats. Pero, si Catalunya demana el concert economic, no passaria com ha passat sempre, que la resta d'autonomies (incloses les del PP) dirien que yo quiero lo mismo? I si Catalunya el proposa directament per a totes les autonomies, s'hi oposarien? Amb quina cara podrien tornar els presidents a la seva autonomia havent renunciat als beneficis del concert?
i c) No cal que totes les comunitats vulguin el concert. N'hi ha prou en que no s'hi oposin. I ja s'entendran les autonomies del PP (i del PSOE) entre elles pels seus interessos. O creu que Camps, per exemple, no faria pressio sobre les altres autonomies del PP perque no ho bloquegessin? Nomes caldria modificar la LOFCA i incorporar el canvi als estatuts. Arribats a aquest punt de no discriminacio, podria oposar-s'hi el TC? Em sembla que no. M'adelanto: No es cert que l'Estat no podria subsistir. Aixo depen de la quota (cupo) que s'establis i d'altres variables que es negocien periodicament.
Un país ensorrat en la crisi. Una Generalitat en fallida tècnica. Les prioritats passen per reivindicar el concert a partir de 2012? Necessitem un Estat propi ja per ensortir-nos. Quina colla d'irresponsable s! (vegeu el bloc http://perabonspatrici s.blogspot.com)
De veritat us creieu la fal·làcia del concert econòmic?. Realment creieu que Espanya ens donarà tots els recursos com fa amb els Bascos o Navarresos?. Heu estat a la lluna i aterreu avui?. On teniu el sentit comú?. Encara teniu dubtes que Espanya ens vol ofegar econòmica i culturalment a l'hora que potencia Madrid per deixar de dependre de nosaltres?
El problema d'aquest transatlàntic és que està ammarrat i ancorat per la proa i per la popa. O sigui que el millor que poden fer els polítics és deixar de vacil.lar-nos jugant amb el timó, que encara l'espatllaran.
Aquest transatlàntic que el senyor Mas compara metafòricament amb Catalunya ja fa temps que va amb pilot automàtic; és a dir, funciona mecànicament, sense ànima ni sentiments. I molta part de culpa sobre aquest fet la té CiU des de aquell llunyà pacte recolzant a un enemic de Catalunya i engegador de guerres inmorals ben reconegut com l'Aznar. Amb aquest pacte antinatural i anticatalanista al Pujol li va sortir un gra al cul que encara fa la seva feina amb els seus dofins. El PSc tampoc és alié a aquesta manera de funcionar de Catalunya... però tampoc els demés partits parlamentaris. Tots han col·laborat decisivament a que, ara mateix, Barcelona sigui la ciutat menys catalanista del país: només un 12% de barcelonins (entre els que m'hi conto) voldrien veure a Catalunya independent. Sort que ens queda la resta! Són els que encara senten Catalunya en el seu cor i la seva ànima. PSc? CiU? ERC? IV? No! S'ha de votar alguna cosa diferent... o votar nul com faré jo!
Concert economic?, com el vasc?,Dons que voleu que hus digui mireu qui governa al pais vasc,no hu vui pas per a catalunya,deuen estar molt contens els vascos
Benvolgut Toni Tolugues: El problema d'obtenir un concert per la via de la negociació política és que la sentència del TC nega la bilateralitat entre Catalunya i espanya. Un concert només te sentit quan la quota es pot negociar entre iguals, cosa que a Euskadi li permeten i a nosaltres no. Per a fer la distinció, es basen en els drets forals. Jo estic d'acord amb la lectura que fas de la Constitució. El problema és que el TC en fa una lectura restrictiva i tendenciosa. Canviar això és canviar Espanya. Portem 30 anys intentant-ho i no podem. Un pas endavant, dos enrere.
an en Toni com l'Enric parlen encertadament des de pnts de vista teòrics. La realitat, però és més freda i calculadora. Pot Espanya viure econòmicament si ens dona el concert econòmic? No, no pas com fins ara. Per tan, voluntàriament, no l'acceptaran mai. Cal girar timó, Sr. mas, i anar a buscar un altra port. El seu programa electoal no és l'encertat.
Com sempre els fariseus volen seguir dominant el poble. Els hi es igual comdemnar a Jesucrist, la questiò está en seguir sen els amos del temple... Aquests no son cap trasantlántic, avui dia son una barca mitg enfonsada i no vegeu quant els seus tripulants están veien que s'els hi atance pel darrere el portaavions SOLIDARITAT...Esperem qu'els seus tripulants tinguin temps de llançarse al aigua perque els del portaavions, els rescatin...Visca Catalunya.
quina pena de politic aquest Mas! sempre miran de enganyar al personal i donar falses esperances per tal de puguer seguir remenan las cireras, els del ciU que han demostrat desde sempre que l' unic que pretenen es posar el cul demunt de com mes poltrones i concells d'a dministaacio d' empresas semipubliques millor i fer politica dels amigs dels amigs, . aixi estem pagan peatges i sence infraestructure rs....sence concert economic i sence dignitat pagan l' impost de"solidaridad" ha espanya(20.000 millons d' euros any) i malvistos! bah...
Ciu ja fa tard, han tingut 35 anys per demostrar que volen una Catalunya lliure i plena. I fins hi tot ara, després de la mani del 10j segueixen practicant el "ara no toca" avui no, demà potser tampoc. El transatlantic ja te masses vies d'aigua i esta enfonsat.
Toni Toluges (Barcelona)--> el concert econòmic es una broma de mal gust. La sentència del TC sobre l'estatut va determinar que Catalunya no pot alegar cap tipus de dret històric ja que españa no el reconeix. Per tal de poder tenir concert econòmic caldria reformar la constitució española i per fer això calen tots els diputats del psoe i del pp que hi votin a favor, disoldre el congreso, convocar eleccions españoles i ratificar la modificacio de la constitucio. Creieu que a españa convocaran unes eleccions on el PP i el PSOE facin campaña dient que dnaran el concert a CAT? Realment algu es creu que aixo passara? l'artur Mas ens vol tornar a ensarronar.
Ja heu pensat que potser el que está fent o vol fer CiU, es demostrar que Espanya, no te cap interés amb atendre cap revindicació que els arrivi desde Catalunya, deixán clarament manifestada una posició que perméti (un cop descartat també el sistema del Concert)anar directament ja sense excuses cap el sobiranisme? La opinió del "MON MUNDIAL", es mol important a l'hora d'omplir-se de raó, per aconseguir un objectiu que es l'unic que es pot considerar com a posible, per haver tancat Espanya, tots els altres camíns. De vegades, la política, es fa fent gerigonces, per eviar ser tan directe, que et veuen arrivar desde un hora lluny
Per en Joan Espanyol i tots els que pensen votar nul o no anar a votar en aquestes eleccions tan decisives. Ara cal anar a votar i votar per un partit independentista. Jo encara espero que SCI i RCat s'uneixin abans de les eleccions. Si no ho fan crec que hauran comès una de les irresponsabilit ats d'Estat més gran dels últims 100 anys. Aneu a http://www.tribuna.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=92945&Itemid=153 i veureu que ens cal recòrrer un llarg camí ple de dificultats però aquestes eleccions poden ser un pas de gegant cap a aquest camí.
Però si ni els seus propis militants es creueu la filosofia del partit i fugen cap a Solidaritat Catalana. Un transatlàntic a la deriva, això és el que és.
Més que un transatlàntic és una barqueta atrotinada sense rumb fix, que navega entre l'independentis me i la moderació.
1 2
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.