Una celebració de barri i de país

Bon ambient, ganes de participar i de fer sentir la pròpia veu. A pesar de les dificultats i del sol que queia, la festa de la consulta sobre la independència ahir va convertir les Cotxeres i la plaça de Sants en més rovell de l'ou actiu del barri que mai. I Sants, que tenia 33 col·legis electorals, refermat en el barri belluguet que és. “La gent ve amb moltes ganes, veus que no té por d'expressar el seu vot i això és fantàstic”, apuntava l'Anna, una voluntària de la mesa de Cotxeres, on a dos quarts de dues del migdia ja havien votat 324 persones.

A les Cotxeres, l'assistència constant de gent va arribar a fer cues de deu persones. Els voluntaris treballaven amb diligència i els informadors feien feina, pacientment i pedagògica, amb els passavolants. “Algú ha insistit que volia votar, però ja ho havia fet i no se'n recordava, i algú també volia comprovar si figurava en el sistema que ja havia votat”, explicaven a la mesa de les Cotxeres. A qui hi acudia amb un DNI antiquat –és a dir, amb una adreça de fora de Barcelona, quan el veí en qüestió ja vivia a la capital catalana–, havien de dir-los que calia que portessin el full d'empadronament perquè l'Ajuntament no els havia facilitat el cens. “A una senyora molt gran que avui no podia sortir de casa li hem anat a recollir el vot”.

A votar, gent de totes les edats, un ampli espectre que demostra que el sobiranisme i el seu moviment social ja no té barreres. “Potser no en traurem res, perquè són massa contra nosaltres, però sempre va bé que es moguin les coses”, afirmava la Maria Forés, de 79 anys. Una altra senyora de 79 anys, la Montserrat, resumia: “és hora que a Madrid vegin que no estem conformes, que volem ser nosaltres, que no ens estafin tant”. “Un referèndum no fa mal a ningú i està molt bé”, comentava la Laura López, de 24 anys.

Alguns immigrants reaccionaven desconfiats a les explicacions dels informadors. Però n'hi havia, de votants d'origen estranger, i que exercien el vot per primer cop, com en Joao, originari de Guinea–Bissau. Algunes persones passaven de llarg els informadors, d'altres esbossaven un “no m'interessa” o un “ja he votat”. A la plaça de Sants, van haver d'afrontar, a primera hora, problemes de connexió a internet. “Tenim por que se'ns acabin les paperetes i ja n'hem demanades més”, deia la Leo Delgado, coordinadora de col·legis.

“Tothom està molt receptiu, ve gent de totes les edats i de tot arreu”, indicava la Mar, voluntària al carrer de Sants amb Premià, on va votar la cantant Núria Feliu. Al parc de l'Espanya Industrial l'atenció mediàtica va superar els vots (130 a quarts de dues del migdia), ja que diversos polítics, en clau de 22-M van assistir a la ballada de sardanes del parc: “ha vingut en Trias, que ens ha dit ja havia votat, però que ens ha animat, i l'Hereu, que ens ha dit que no volia votar”, apuntava en Martí, a la mesa de l'Espanya Industrial. “La gent ve amb ganes de votar, molt alegrement”. Al migdia, informen de la consulta uns passavolants que els responen, divertits, en un català amb accent francès. Són aficionats de la USAP. “Quan sigui per allà a dalt, ja votaré”, bromeja un. I els joves de la taula van cridar a favor de la USAP. De vegades, les coses són així de fàcils.