L'èxit de la comarca

Només van faltar cent vots perquè ERC fos, les passades eleccions municipals, la primera força al Solsonès. A la capital, el partit va millorar espectacularment els resultats, i va fer un salt endavant tot aconseguint gairebé la meitat dels vots. Amb Montblanc i la Bisbal d'Empordà, la victòria a Solsona va ser l'única bona notícia a destacar d'un mapa republicà en hores molt baixes. Amb Oriol Junqueras al capdavant, el congrés d'ERC es va rendir a l'evidència i el pes es redistribuïa, tot donant la veu als municipis vencedors. I Xavier Castellana va ser el quart conseller nacional més votat.

L'actual cap de llista d'ERC-Reagrupament per Lleida és també secretari d'organització del Solsonès, conseller comarcal i regidor de Riner. Des que va començar a militar el 1994, aquest informàtic de 34 anys acredita no només anys de feina al partit des de diversos càrrecs de responsabilitat nacional i local a les JERC, sinó també la construcció amb pas ferm de l'edifici d'Esquerra a la comarca. “Em sento molt orgullós del treball d'equip que hem fet al Solsonès”, confessa. I no n'hi ha per a menys: el 2007, Esquerra tenia 16 regidors solsonencs i 4 consellers comarcals. Des del juny passat ha duplicat els consellers i suma 29 del 100 regidors comarcals. Esquerra confia en les seves credencials per aconseguir un repte complicat: recuperar el diputat per Lleida perdut fa vuit anys. Al Senat, Castellana fa tàndem amb l'expresident de la Diputació, Jaume Gilabert, que aspira a revalidar el senador actual fruit, però, del pacte de l'Entesa.

Tot i que no són unes eleccions en clau local, en tots els sentits Solsona queda lluny de Lleida. De fet, pertany a la Catalunya central en l'estructura del partit i Castellana és un desconegut a la capital del Segrià. El repte no l'espanta: “No hi veig cap problema. El Solsonès és una comarca frontissa i tenim amics arreu... Crec que els republicans de la plana i els del Pirineu valoraran les propostes”. De fet, la candidatura al Congrés per Lleida és una suma d'equilibris territorials i incorpora membres de la federació republicana de la plana i de l'Alt Pirineu.

Còmode amb l'actual rumb del partit, rebat els qui pregonen que un possible acostament a CiU és un gir a la dreta: “Jo mai no m'he mogut de lloc. Si ets d'esquerres has de ser independentista, perquè defensant la gent, defenses el país. I a l'inrevés”. Provinent de la Catalunya rural “que no vol ser només un pessebre per als boletaires, sinó un lloc perquè el jovent arreli i no marxi a treballar fora”, Castellana vol anar al Congrés a “desconnectar Catalunya de l'Estat. I fins que no ho aconseguim cal gestionar-hi els nostres interessos”. Les prioritats per a les comarques lleidatanes són “mantenir la construcció d'infraestructures imprescindibles, que no hem de demanar a Madrid, sinó aconseguir els nostres diners per fer-les nosaltres”. Decidit, assegura que “cal replantejar-nos la relació amb Espanya. Ara ens queixem de no tenir veu a Europa per influir en la nova política agrària, i sabem que a Madrid tenen altres prioritats, com ara la de defensar els terratinents i no la nostra pagesia”.