Suport majoritari a la candidatura de l'alcalde vallesà, però amb algunes excepcions de pes

No hi ha ni consignes ni unanimitat però sí una majoria àmplia. Els delegats socialistes del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre es decanten principalment per la candidatura de Pere Navarro, tot i que hi ha algunes excepcions de pes dins el partit i dins el territori, com ara la de l'exalcalde de Reus i membre de l'executiva nacional del PSC Lluís Miquel Pérez, que opta per Àngel Ros. De fet, Pérez forma part del nucli de destacats militants (com ara els exconsellers Marina Geli, Antoni Castells i Ernest Maragall) que des de fa mesos treballen amb Ros. Pensa que és qui millor defensa el PSC “com un partit nacional català” i qui millor pot liderar la renovació del partit i la seva apertura a la societat. En aquesta línia també es pronuncia el portaveu del PSC a Amposta, Antoni Espanya, que aposta per Àngel Ros perquè “és qui té més clar la creació del grup parlamentari propi” a Madrid.

A l'altre cap de la corda hi ha la gran majoria dels delegats de les comarques de Tarragona. Veuen en Pere Navarro el candidat més capacitat per gestionar els canvis que convenen al partit aglutinant els diferents corrents, el que “millor representa la majoria del partit i “qui proposa una renovació real del PSC, que és el que demana la majoria de la militància i la societat catalana”, en opinió del diputat al Congrés Francesc Vallès. L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que fa un any es va declarar “disposat i disponible” per tal d'assumir noves responsabilitats dins el partit, ara també és dels que més obertament s'han pronunciat a favor de Navarro, a qui veu el més ben situat per reunir el màxim consens. El batlle considera que el seu homòleg terrassenc és “la persona més decidida a integrar”. Quant al congrés, Ballesteros confia que sigui “bestialment obert perquè la gent se'l cregui i perquè no hi hagi res pactat ni elaborat”. També creu que en la cimera del PSC és necessari un debat profund, “tot evitant transmetre la sensació que tot es reparteix en una habitació”. “Cal que la societat catalana ens torni a veure útils”, afegeix.