Llarga i tensa nit

La litúrgia dels processos congressuals del PSOE –per molt laics que ara diguin que volen ser– obliga el guanyador a passar una nit en blanc per tal de pactar la nova direcció del partit. Els antecedents més recents són els de José Luis Rodríguez Zapatero, que després de derrotar José Bono per la mínima –com és el cas d'ahir–la pressió ambiental li va exigir que intentés tancar ferides en temps rècord integrant perdedors, famílies, corrents, territoris i altres espècies socialistes. Era un trencaclosques molt complicat, però finalment se'n va sortir. Bono en va quedar al marge; mai no va ser un home de confiança de Zapatero al partit, però sí que hi va col·locar els seus i la pugna va quedar saldada. Però l'amistat de què presumeixen no es va forjar ni en una nit ni en dues. Van passar uns anys fins que l'expresident espanyol i el polèmic dirigent manxec van aparèixer en públic deixant entreveure que se sentien còmodes un al costat de l'altre.

Ara la història es repeteix, però no sembla que hagi de tenir el mateix final feliç. Ahir, Rubalcaba i Chacón es van mostrar freds en públic i, distants en privat. Perquè tot i que l'entorn del líder va assegurar que la conversa que anit van mantenir el líder i l'aspirant va ser molt amable i distesa, Chacón, segons el seu equip, li va deixar clar que no volia cap càrrec ni al partit ni al grup parlamentari. Queda fora d'escena. L'aspirant, que havia garantit que si guanyava oferiria un lloc a Rubalcaba en la direcció com a mostra de l'esperit integrador, de moment, només vol ser una diputada rasa. Això sí, va aprofitar per recordar-li al nou secretari general quin ha estat el seu suport en aquest procés –el 49% dels vots–. És un missatge per subratllar que costarà d'entendre que castigui els que li han fet costat. L'entorn de Rubalcaba va respondre que quan es fa una direcció no es miren ni percentatges ni blocs, sinó el que es negociï amb els secretaris generals.

Ara per ara, no se sap si Rubalcaba va tenir temps i ganes d'oferir res a la seva contrincant i si ha pensat a rescatar algunes de les persones més destacades de l'equip de la candidata, entre les quals figuren destacats líders territorials. Anit, les reunions van continuar amb totes les delegacions socialistes per negociar, una per una, el pes que han de tenir en la nova executiva. Al marge de les quotes territorials, hi ha força expectació per saber quin paper es reserva a Patxi López, un dels artífexs de la victòria de Rubalcaba, i quina serà la presència qualitativa i quantitativa del socialisme andalús després que aquest s'ha esberlat per la meitat com a conseqüència d'aquesta pugna. També serà simptomàtic conèixer si Rubalcaba decideix mantenir la quota de dos vocals que fins anit conservava el PSC, i que s'especulava que podrien ser José Zaragoza i Manuel Bustos. Fons properes al líder van assegurar que la nit havia de ser llarga, molt llarga. I, sobretot, serà tensa pels que esperaven a la porta, per ser rebuts i comprovar si, com havia assegurat el líder tot just conèixer-se la votació, el seu objectiu “no és passar factura”. “Unitat, unitat, unitat”, va reblar. I certament, caldrà que fili prim perquè si bé ell va passar l'examen molt just, caldrà que avui la seva nova executiva aprovi amb nota o les ferides encara sagnaran.