Austeritat i flexibilitat

El Consell Europeu del 31 de gener passat ha confirmat les expectatives previstes, i que ja havien anunciat el tàndem Merkel i Sarkozy, en la mesura de seguir apostant per l'austeritat, però admetent o, més ben dit, no contradient ni vetant les paraules del president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, quan va obrir la porta a possibles modificacions o relaxacions del percentatge del dèficit públic sobre el PIB. Naturalment, no tots els estats de la UE estan en la mateixa situació. De fet, des d'Alemanya i els Països Baixos, amb bones perspectives econòmiques i d'ocupació, fins a l'economia dels estats perifèrics, Portugal, l'Estat espanyol, Irlanda i Grècia, hi ha un bon tros. Arribats a aquest punt, en el passat Consell Europeu s'ha confirmat l'aprovació del tractat que dóna cabuda al pacte fiscal i que 25 estats membres de la UE signaran el primer de març d'enguany. I per què no 27? Doncs perquè el Regne Unit ja se'n va excloure en la cimera de desembre i aquí l'ha acompanyat ara la República Txeca. Aquest fet obliga a establir un tractat al marge de la UE, però garanteix que la presa de decisions no quedi bloquejada i consagra, d'alguna manera, l'Europa a diverses velocitats. Així, aquest tractat continua apostant pel principi d'austeritat, fins al punt d'establir que els estats membres han de tenir un dèficit públic per sota del 0,5% del PIB i que, a més, aquesta condició l'han d'incloure en la Constitució, com ja ha fet l'Estat espanyol. També consolida el fons de rescat que està previst augmentar fins a 750.000 milions d'euros. I, a més, s'entreveu que el BCE seguirà facilitant liquiditat al sistema a través dels bancs, amb l'objectiu que el crèdit arribi a les empreses i famílies. Aquesta darrera mesura i alguna més, com ara la no-oposició a la posició de Durão Barroso de revisar el compromís de reducció del dèficit públic en alguns estats, són aspectes que flexibilitzen la posició rígida d'optar només per l'austeritat pressupostària per sortir de la crisi. Ara, doncs, tot fa pensar que s'establiran mesures a favor d'incrementar el dinamisme econòmic i empresarial. I és que, amb la realitat econòmica de la UE, amb alguns estats al llindar de la recessió, continuar apostant només per mesures d'austeritat i d'incrementar la imposició fiscal, com és el cas de l'Estat espanyol, es fa molt difícil de sortir de la crisi. Sí, és cert que aquestes mesures són necessàries, però no suficients. De fet, és preferible trigar més a recuperar l'economia que no pas fer-ho de cop, ja que aquesta posició té el risc que moltes empreses i ciutadans es quedin a mig camí. Del que es tracta és d'establir un nou escenari econòmic, que serà diferent del que coneixem avui, però que convé que hi siguem tots. Així, l'aposta ha de ser austeritat, però amb flexibilitat, prioritzant les polítiques que faciliten el creixement i l'ocupació.