Ni l'un ni l'altra

Per als socialistes catalans, el congrés del PSOE i tot el que significa el postcongrés ha estat un maldecap. Enmig de la crisi pel que va significar per a ells perdre la Generalitat i ajuntaments importants, no els anava bé cap dels dos candidats. Alfredo Pérez Rubalcaba significava el passat, un espanyol amb poques ganes de donar sabó als catalans. I Carme Chacón, una candidata catalana defensora del socialisme més espanyol que mira amb recel que el PSC es desmarqui desmesuradament del PSOE. “Una Zapatero amb faldilla”, com va mal dir Rodríguez Ibarra. Una dona que ha tingut empenta per fer moltes coses, menys per fer-se estimar pels catalans més enllà de la militància socialista del Baix Llobregat, tal com va quedar demostrat en les passades eleccions generals del 20-N.

Ni l'un ni l'altra. Era l'opinió en veu baixa d'alguns socialistes catalans hores abans del congrés de Sevilla en què es decidia qui era el nou secretari general del PSOE. Chacón no s'ha aturat en els darrers temps i el seu èxit a Catalunya ha estat poder introduir la majoria de persones a les llistes del Congrés i el Senat, així com la majoria de persones que són a l'executiva. En la teoria de Ni l'un ni l'altra, als socialistes catalans els anirà millor Rubalcaba, ja que els serà més fàcil pactar les seves pretensions. Amb Chacón hi hauria hagut més malentesos, com va passar amb l'exministre i assessor de la catalana, el català Josep Borrell.

Qui de segur estarà satisfet del triomf de Rubalcaba serà Mariano Rajoy. En els pròxims mesos haurà de pactar-hi la reactivació del creixement i la renovació de les institucions. En Rubalcaba trobarà una oposició constructiva. Perquè tot apunta que el nou líder del PSOE serà tossut i voldrà tornar a disputar la presidència del govern el 2014.