Quins canvis li ha suposat passar de ser regidor a alcalde?
-«Ser alcalde implica estar moltes hores disponible pel poble i per tant això et condiciona la vida familiar. És un poble petit i moltes vegades no és fàcil, però evidentment no ens queixem perquè ens permet ser molt més accessibles. A nivell professional el que ha passat és que ara hi dedico més hores de treball, amb unes altres atribucions i més responsabilitats, però com jo ja em dedicava a la política municipal ha sigut un canvi amb intensitat però no molt radical.»
-Per bé?
-«Per bé. Si ens presentem per ser alcaldes és perquè en tenim vocació, i per tant, i més en el meu cas que ja portava 10 anys a l'Ajuntament, sabia perfectament el que m'hi trobaria i en aquest cas ja estava avisat. I si he continuat amb vocació i amb ganes és perquè això ens agrada i ens satisfà i encara que té parts positives i negatives, m'enorgulleix ser alcalde.»
-Quan va decidir presentar-se a l'alcaldia?
-«M'hi vaig decidir quan tenia dinou anys, així que en fa uns onze o dotze. Familiarment ja tenia una certa predisposició a la política, era una cosa que ja es parlava a casa, que normalment ja formava part de les nostres vides, però a més jo he estudiat ciències polítiques i per tant, és un camp que m'agrada, m'hi sento còmode i m'hi volia dedicar. Ha sigut a aquestes últimes eleccions on he aspirat molt més concretament a ser alcalde. Tot ha sigut una evolució, moltes coses anaven encaminades a que prengués la decisió, no em va suposar haver de fer una reflexió gaire profunda.»
-Per què creu que va ser vostè l'elegit?
-«Per la persona. Els partits poden sumar però n'estic convençut, i més en unes eleccions municipals d'un municipi amb les dimensions de Sarrià, que el més important són les persones, no només el cap de llista o el que acompanya al cap de llista a la candidatura. Jo diria que la gent alhora d'expressar el seu vot és molt conseqüent i molt coherent. Això es veu quan a les properes eleccions els resultats són diferents en funció de si es vota l'Ajuntament, les eleccions de Catalunya o les eleccions municipals. Érem capaços d'oferir joventut, ímpetu, ganes de fer coses i per altre banda veterania. Nosaltres vàrem saber interpretar que la gent volia un canvi i un relleu a l'Ajuntament, i això és el que vàrem saber oferir, explicar i la gent ho va entendre.»
-I com afecta la seva joventut a la seva política?
-«Condiciona perquè moltes vegades, la gent que està asseguda aquí veu a l'altre costat una persona que la majoria de vegades és més jove que ells i segurament se'ls hi fa estrany veure que un alcalde pugui ser -ho. Hi ha una imatge massa estereotipada dels alcaldes com una persona gran, però cada vegada més, i ara hi ha hagut una nova fornada de gent nova, al voltant de la trentena, que comença a fer d'alcaldes. Això és una qüestió natural, un relleu generacional, però sóc el regidor més veterà, i per tant, sóc un jove amb experiència.
-Exercir aquest càrrec és com esperava?
-«Hi ha coses que realment són punts dèbils o que no m'acaben d'agradar, és com totes les feines. Però la suma global és més positiva que negativa. M'agrada molt la feina que faig. Tot plegat em compensa personalment i per tant, m'hi vull continuar dedicant. Si, és com m'esperava, ja coneixia una mica la vida d'alcalde, encara que no és el mateix viure-ho que veure-ho des de la barrera.»
-Vostè sempre ha tingut molt clar que l'accessibilitat, la proximitat i el diàleg serien algunes de les prioritats alhora de governar, ho han aconseguit?
-«Jo crec que sí. Hem aconseguit ser un govern i un alcalde que pot parlar amb la gent al carrer i som molt accessibles. A part de les trobades amb la gent del carrer, hi ha gent sobretot d'una determinada edat, que fa servir els mitjans telemàtics que els convencionals. Jo tinc un bloc personal, estic disponible a la meva adreça d'Internet a Facebook i ara fins i tot treballem perquè a la web municipal es faci més accessibles als regidors i també perquè el poble pugui participar a la vida municipal de manera més activa.»
-En aquests moments és inevitable preguntar sobre la crisi. Desprès dels més de 200 acomiadats a la Torraspapel i el mal moment que passen els petits comerços locals, que s'està fent per solucionar els problemes d'atur?
-«Primer intentar que el petit comerç i la indústria de Sarrià pugui passar la tempesta de crisis el millor possible. Per això hem congelat dos anys seguits les taxes municipals, per ajudar i no agreujar més la situació. Per altra banda, també intentem buscar que la gent de fora vingui a comprar i consumir a Sarrià i que la gent de Sarrià faci un esforç per casa seva. Pels afectats per l'expedient de regulació de la Torras, vàrem parlar amb la Nestlé perquè els pogués atraure. Intentem buscar possibilitats de fora per la gent de Sarrià. Per gent que ja està a l'atur, a través de serveis socials i amb la borsa de treball municipal, intentem atendre i ajudar als aturats, i hem signat un acord amb la Generalitat per fer un Pla d'Ocupació. Aquest any ha estat dur, el que ve es preveu que també, i des d'aquí fem molts esforços per contenir la despesa municipal i poder-la destinar a aquestes polítiques i serveis socials.»
-Un dels projectes més importants pel futur del poble, és la construcció de la Facultat de Medicina, l'Escola d'Infermeria i del Institut d'Investigació en conveni amb la Universitat de Girona. Què se n'espera?
-«A nivell econòmic la urbanització nova que aportarà la Universitat amb equipaments molt relacionats amb la facultat i la vida universitària, significa una injecció econòmica important per Sarrià, ja que a més d'un miler d'estudiants hi haurà tota una resta de serveis que hi donaran vida. Però també a nivell acadèmic aquestes escoles i facultats estan liderades per gent molt competent als seus àmbits, que donen un cert prestigi i ens situa al mapa des de tots els punts de vista. És un projecte de dimensió europea i fins i tot diria que mundial. És un projecte molt ambiciós.»
