Un 43% culpa el govern estatal de la falta de feina

Els ciutadans assenyalen les administracions i els polítics com a responsables de la falta de feina. Concretament, set de cada deu enquestats a les comarques tarragonines ho pensen així. Aquesta és la conclusió més “sorprenent” que es desprèn de les dades d'una enquesta elaborada pel gabinet CERES per encàrrec de la patronal tarragonina Cepta. L'enquesta es va fer, entre la darrera setmana de juny i la primera de juliol, a 730 persones de totes les comarques tarragonines. La mostra inclou aturats, assalariats, estudiants i mestresses de casa, i treballadors autònoms de diferents edats.

Curiosament, i tot i que la crisi la va desencadenar el sistema financer internacional, els enquestats situen els bancs i les caixes al tercer lloc de responsabilitat (28%) sobre la situació actual de falta de feina. Encapçala el rànquing de responsabilitats el govern espanyol, amb un 43%. En segon lloc, els ciutadans atribueixen la mala situació del mercat laboral als polítics en general, amb un 31%. A Hildebrand Salvat, director tècnic de Ceres, li ”sobta que es culpabilitzi el govern estatal, en comptes d'altres administracions”. En aquest sentit, surten més ben parades i de lluny les administracions més properes: la Generalitat (6%) se situa en vuitena posició, fins i tot per sota dels “ciutadans” en general (7%), i dels especuladors (8%) i del sector immobiliari (7%). Sols un 2% atribueixen als ajuntaments les taxes d'atur. Si se sumen les “culpes” de totes les administracions, set de cada deu persones responsabilitzen aquestes administracions de la situació del mercat laboral. Entre els aturats, aquesta sensació arriba al 79%, nou punts més que entre els assalariats i els que treballen per compte propi. No sembla, doncs, que, almenys en el terreny comunicatiu, les polítiques endegades durant la crisi es percebin com a efectives. Allunyant-se dels tòpics de carrer, només un escàs 1% ha atribuït alguna responsabilitat als immigrants.

El ciutadà, empleat o a l'atur, és conscient de la situació del mercat laboral i està disposat a comprometre's per solucionar-la. “De vegades es tendeix a pensar que els treballadors no volen fer-hi res, però és mentida. La majoria, però, no té clar què cal fer en l'àmbit global per reduir l'atur”, assenyala Salvat. Els enquestats creuen que els empresaris han de potenciar el desenvolupament de l'empresa (17%), contenir despeses (14%) i afavorir els treballadors (13%), reduir preus (7%) i implantar mesures on necessiten l'ajuda d'altres actors socials (13%). La gestió dels recursos humans s'apunta com a mesura necessària per millorar la situació de cada empresa. Per grups socials, és entre els aturats on més s'apunta la contenció de la despesa per mantenir els llocs de treball. Per contra, els assalariats prefereixen potenciar el desenvolupament de l'empresa. Empresaris i autònoms consideren més que la resta que cal l'ajut d'altres actors socials per sortir-se'n.

L'enquesta aborda les necessitats formatives. El 65% assegura que faria un curs de formació encara que se l'hagués de pagar ell. Els més favorables són els assalariats (72%), mentre que entre els autònoms (67%) i els aturats (59%) el fet de costejar-se la formació no és tan popular. Pel que fa a les matèries, els idiomes (27%) i els coneixements informàtics (23%) guanyen de llarg com a principals deficiències formatives de la massa laboral. En tercer lloc, se situa la formació orientada a millorar les capacitats necessàries per desenvolupar la feina. El domini d'internet, amb un 8%, apareix en quart lloc. Només el 5% considera que li cal més formació en general i cursets. Un 8% ha respost que no li cal aprendre res de nou.

El president de la Cepta, J. Antoni Belmonte, creu que, “tot i la situació complicada del mercat laboral, l'enquesta demostra que tothom té interès a fer un esforç per trobar-hi una sortida”. I ha apuntat que “la responsabilitat la té el govern per no haver pres mesures adequades. De moment, la feina no desperta”.