Hi veuen l'oportunitat d'atreure altres companyies

Intensificació de la política de promoció: si Ryanair renuncia a les destinacions britàniques, en contra del perfil turístic majoritari del seu client tipus a Reus, serà l'hora de buscar altres companyies que cobreixin aquest forat i que, a la vegada, permetin reduir la gran dependència que l'aeroport té de la companyia irlandesa. Aquesta és, a grans trets, la reacció –a l'anunci i les amenaces de Ryanair– de l'entitat de promoció de l'aeroport de Reus, integrada pels ajuntaments de Tarragona i Reus, les dues cambres de comerç i la Diputació de Tarragona, i que es troba en el tram final de la seva constitució formal, que ha de ser l'embrió de la futura entitat de gestió de l'aeroport un cop aquest sigui traspassat a la Generalitat.

Els membres de la futura societat van començar ahir a reunir-se –el Centre d'Estudis Superiors de l'Aviació (Cesda) en serà la seu oficial– amb periodicitat mensual. La següent trobada serà a mitjan octubre, per fer balanç del trànsit de passatgers durant l'estiu, però abans de conèixer i interpretar els números, ja hi ha en marxa una estratègia d'impuls a la promoció de l'aeroport que, segons el director general, Oriol Balaguer, comporta sobretot atreure altres companyies i operadors turístics. Un objectiu que no és nou, ni de bon tros, però que ara té una eina conjunta. “Ho havíem intentat, sí, però cadascú a la seva, i ara podem anar plegats a negociar”, va remarcar el president de la Cambra de comerç de Reus, Isaac Sanromà, que considera que si el mercat britànic és “demostrable” que manté un potencial importantíssim, “el buit que deixa Ryanair ens ha d'esperonar a trencar-ne la dependència”. Balaguer va exposar el reclam: “Hem descobert que malgrat la crisi, l'aeroport de Reus pot assumir més d'un milió i mig de passatgers a l'any, i això ho hem d'explicar a les companyies”. L'alcalde de Reus fins i tot veu companyies disposades a operar des de Reus amb menys exigències que les que acostuma a posar sobre la taula Ryanair.

La regenerada política publicitària es portarà a terme amb més recursos de cadascun dels integrants de la societat de promoció, que ha de néixer amb un capital social de 100.000 euros, però que rebrà una inversió inicial de 3,7 milions d'euros, la majoria compromesos amb Ryanair. Aeroports de Catalunya, que tindrà la majoria (51%) en la futura entitat de gestió, ja hi ha posat una persona a jornada completa per donar a conèixer el potencial de l'aeroport; i ajuntaments, cambres i diputació també s'han compromès a reforçar la seva dedicació en aquest camp. “Si es requereix més capital, ja ho estudiarem”, va obrir la porta Balaguer, que va recordar, però, que el president de Ryanair no reclama més subsidis sinó una rebaixa de les taxes, que, precisament, s'han incrementat al Regne Unit.

De fet, tothom al Camp de Tarragona coincideix a opinar que els costos d'operació no poden ser els mateixos a Barcelona que a Reus o Girona. “També es poden encarir les taxes a Barcelona”, matisa el representant del govern, que confia que Aena estudiï possibles canvis perquè “la competència no és entre aeroports espanyols sinó dintre del mercat europeu”. Balaguer fins i tot va avançar que hi haurà modificacions racionals “a mitjà termini”, però ho va dir més en el sentit que la Generalitat tindrà veu plena quan rebi la gestió dels aeroports que deixin de ser d'interès general, com els de Girona i Reus.

Respecte a les noves firmes que pot atreure l'aeroport de Reus, no es tanca cap porta: “Tant Vueling com Spanair tenen com a prioritat el hub de l'aeroport de Barcelona, però no descartem que en un futur alguna d'aquestes companyies es plantegi fer coses en altres aeroports”.

[Més informació a la secció d'Economia]