El port de Tarragona també vol créixer cap a l'interior... de la península ibèrica. L'Autoritat Portuària (APT) treballa des de fa mesos en un projecte per expandir-se amb la construcció de dues terminals intermodals de mercaderies –el que també s'anomenen “ports secs”– sobre l'actual línia ferroviària convencional d'ample ibèric entre Catalunya i el centre de l'Estat, les quals s'ubicarien a les províncies de Guadalajara i d'Osca. “Volem tenir una xarxa entre el port i allà on hi hagi el nostre mercat, i aquest és en part a Madrid, on és importantíssim, i a l'Aragó”, justifica el president de l'APT, Josep Anton Burgasé.
En el primer cas, i en vista de les dificultats perquè les mercaderies puguin entrar fins a la mateixa capital espanyola per l'alta densitat de línies ferroviàries a la zona, el port de Tarragona s'establiria a la zona logística de l'anomenat corredor del riu Henares, des d'on les mercaderies arribades per mar al Camp es podrien distribuir per carretera a l'àrea central de l'Estat. De fet, l'APT ja ha iniciat els contactes amb les autoritats urbanístiques i els tràmits administratius per construir l'estació en uns terrenys a cavall entre els termes municipals de Guadalajara i la localitat de Marchamalo. “Ja hi hem establert converses, però els tràmits són lents”, reconeix el president, que en tot cas ha volgut esperar abans de continuar-los el consell d'administració celebrat el juliol passat, per explicar el projecte amb tots els detalls als consellers i poder obtenir el seu vistiplau. Aconseguit aquest, i passades ja les vacances d'agost, ara tornarà a reprendre els contactes. “El corredor Saragossa-Madrid és de doble via i es fa servir molt poc, ja que ara tothom passa per la del TAV, així que l'han d'usar per a les mercaderies”, justifica també Burgasé, que per arribar a Saragossa disposa com a bones tant de la línia de Picamoixons com de la de Casp, que es troben en la mateixa situació d'infrautilització.
Un cas anàleg és el de la segona estació, que l'Autoritat Portuària vol situar igualment sobre la línia fèrria actual, en aquest cas entre Lleida i Saragossa, a tocar del riu Cinca, prop de Montsó. “És la mateixa filosofia”, ratifica Burgasé, que recorda que es tracta d'un model que “és molt universal”, i que, sense anar gaire lluny, ja aplica l'Autoritat Portuària de Barcelona, que té presència a l'àrea de Saragossa, a Madrid i ara també al sud de França. ”No n'hi ha prou descarregant vaixells, cal fomentar la intermodalitat”, indica l'APT.
Societat mixta
Per tal de tirar endavant la inversió –que encara no s'ha quantificat– per construir els ports secs, l'Autoritat Portuària ha buscat la complicitat del capital privat. I és que, tal com explica el president, la idea és que també hi participi la companyia Dubai Port World (DP World), que des de l'hivern del 2009 gestiona la nova terminal de contenidors del port de Tarragona, pel qual ha apostat fort. Els àrabs, així, s'involucraran tant en la construcció com en la posterior explotació de les estacions, per a la qual cosa es constituirà una societat hòlding mixta on tindran la majoria: 51% de DP World, respecte del 49% de l'Autoritat Portuària de Tarragona. La idea és poder constituir aquesta societat “entre el setembre i l'octubre”, si bé per a la resta Burgasé no es mulla perquè “és difícil parlar de terminis”, en tractar-se –per exemple, en el cas de Guadalajara– de tràmits conjunts amb més d'un ajuntament.
Comentaris
Si ens agrada que les persones que són de fora de Catalunya diguin Girona i Lleida, tan difícil és d'entendre que a ells els agrada que en diguem Huesca i Cuenca? Com pot ser que demanem als demés quelcom que no sóm capaços de fer nosaltres?
Però,així és com volem començar la nostra independència?..Fent mercat principal a la península un altre cop?...i es que,què importa la nació si ens em podem guanyar 4 duros més a Espanya,oi?..Realment els que som realment independentiste s de debò som 4 "Romàntics".
Sergi, com estat independent, no podem viure d'esquena al nostre entorn i usar les nostres fortaleses per a comerciar amb l'entorn. I més quan es tracta tant sols de fer-los arribar les mercaderies que ells compren a l'estranger. A la llarga, la dependència serà d'ells cap a nosaltres, no al revés. En tot cas, com estat independent, tindrem de seguir comerciant amb l'entorn. I com fa també el port de Barcelona, amb Espanya i amb França. El problema en podría ser la dependència comercial, cosa que cada cop es dona menys, doncs cada cop tenim els nostres mercats mes diversificats internacionalme nt.
I per a tu, Jaume, portem un habit molt fort del fet que en el franquisme ens vagin canviar els noms oficials de les poblacions a la grafia espanyola i això ens va portar a una reivindicació dels seus noms oficials propis. Per tant, Lleida i Girona, han de constar amb aquesta grafia en tots els lloc oficials, rètols, etc. Per extensió, i ja que va dirigit a un públic català, crec que s'ha de fer servir Lleida i Girona, etc. en mitjans escrits en castellà però dirigits a un públic d'aquí.
En canvi, quan el text és en castellà dirigit a un mercat espanyol, el correcte és que escriguin Lérida o Gerona, de la mateixa manera que escriuen (i escrivim) Londres i no London, doncs es el nom que ells donen, en el seu idioma a aquestes poblacions per raons històriques i socials.
Igualment, i degut a les nostres relacions històriques amb aquestes poblacions, diem Osca o Terol quan parlem el nostre idioma, doncs aquesta n'és la forma catalana, sense faltar al r
Bé, de fet no m'esperava una altra cosa, i qui s'ho esperés, en paraules de Xavier Riog, és tonto o malintencionat.
La unitat econòmica i mercantil de Catalunya amb la resta d'Espanya demostra clarament que els independentiste s viviu per sota del llindar de la realitat i del realisme.
Voldria fer-li notar a don francisco lopez que els mercats no contemplen els boicots (que només poden existir transitòriament), sinó de balances comercials. I que el mànec de la paella el té l'estat exportador. Per això als catalans ens cal un estat. Ja en hi ha prou de de fer-nos creure que depenem dels compradors, això no va així. El dependent és el comprador. Fer boicots comercials és com muntar-se un setge a un mateix, és absurd i insostenible. Amb la independència de catalunya els que patirien serien els espanyols buscant productes que aquí fem millor i més barats que arreu. La prova és que els estan compran malgrat que els pesi.
Adrià: Et faig saber que les mosques colloneres com f.l.d.r.a. no cerquen diàleg ni arguments, que no podría donar-los ni Jesucrist en persona. Volen simplement que el seu país, corrupte i gandul com no hi ha cap més sobre la terra, segueixi conservant la darrera de les seves colònies. La intel.ligència més elemental aconsella ignorar-los, car contestar les seves collonades els significa una victòria que no mereixen.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.