Aquest passat dijous 20 les tretze cambres de comerç catalanes s'han reunit per posar en comú el que ha de ser la seva postura davant l'imminent conveni que han de signar amb la Generalitat i que els ha de reconèixer la titularitat d'una sèrie de serveis i actuacions de caràcter públic. El conveni, al qual es va comprometre l'executiu català el passat agost, hauria d'estar llest abans de finals d'any i això vol dir que el calendari empeny.
L'objectiu de les cambres és aconseguir un reconeixement i un impuls que els permeti afrontar el 2012 amb més garanties davant la important caiguda d'ingressos que generarà la fi de l'obligatorietat de les anomenades quotes camerals. Va ser el desembre del 2010 quan el govern central, per sorpresa –diuen que per culpa d'una picabaralla entre la ministra Salgado i l'anterior president del Consell Superior de Cambres espanyoles– va decidir eliminar les anomenades quotes camerals, és a dir, aquella contribució que totes les empreses estaven obligades a pagar i que es calculava en funció de l'impost de societats, l'IRPF i l'IAE.
A partir de l'any que ve només hi estaran obligades aquelles companyies amb una facturació superior als 10 milions d'euros, tot un atac sobre la línia de flotació de les cambres, i sobretot d'aquelles situades a demarcacions amb poca presència d'empreses mitjanes i grans. La Generalitat admet que té el document de treball bastant avançat, però no concreta terminis ni formes. Tampoc si el conveni inclourà una partida pressupostària que ajudi a sufragar aquells serveis que s'assignin a les cambres, com ara la internacionalització, tasca que ja desenvolupen àmpliament aquestes institucions i que podria ser un dels pilars del futur conveni.“Són serveis que, si nosaltres deixéssim de fer, hauria de fer la Generalitat”, apunta el president de la Cambra de Comerç de Palamós, Xavier Ribera. El responsable de la Cambra de Palamós creu que tots aquests serveis “estan perfectament quantificats”, però alhora admet les dificultats pressupostàries de la Generalitat. En aquest sentit el president de la Cambra de Sabadell, Antoni Maria Brunet afirma que “no cal que el govern ens doni una partida pressupostària, les empreses ja pagaran els serveis que assumim, l'important és que quedi ben definit l'encàrrec”. Com afegeix el president de la Cambra de Manresa, Pere Casals, el que volen les cambres és un reconeixement. “No deixem de ser entitats públiques que prestem serveis públics i potser caldrà aclarir si es vol que els continuem prestant o no”. I en qualsevol cas les cambres entenen que la Generalitat aconsegueix un estalvi de costos amb aquest traspàs de funcions, ja que com apunta el president de la Cambra de Reus, Isaac Sanromà, “el traspàs es fa sobre la premissa que han de ser més econòmics que si els prestés ella mateixa”.
Les cambres confien també que el conveni sigui prou flexible perquè cada cambra s'hi adapti en funció de les seves capacitats i estructura i alhora buscaran certa especialització. “Cada cambra hauria d'apostar per aquelles activitats i serveis que millor sap prestar”, diu Sanromà. És clar que en aquesta especialització també hi jugarà un paper important la mancomunitat de serveis. De moment les que ja ho han oficialitzat són les tres cambres gironines, però d'altres com la de Reus no descarten buscar aliances amb cambres veïnes.
Mentre es concreta aquest acord amb la Generalitat, però, totes les cambres han posat en marxa plans de reajustament per assumir la forta caiguda d'ingressos -es calcula que fins a un 75% d'aquests podrien dependre de les quotes camerals. Pràcticament totes han plantejat reduccions de plantilla i algunes com la de Sabadell han tancat delegacions per reduir costos. Però la política d'austeritat va més enllà. “Alguns serveis que abans prestàvem de manera gratuïta com els serveis a emprenedors ara s'hauran de cobrar”, diu Ribera. Un altre exemple el dóna el president de la Cambra de Valls, Marcel·lí Morera. “Hem reduït molt els ajuts que donem a altres institucions, abans no dèiem que no a ningú”, admet.
Les cambres també treballen per tancar acords amb els ajuntaments, els quals els podrien cedir, per exemple, determinades tasques de promoció econòmica. Amb això s'espera poder afrontar el 2012 amb més garanties, tot esperant que sigui un any de transició i que el govern resultant de les eleccions del 20 de novembre es posi les piles per aprovar una nova llei cameral que en resolgui el finançament. “I entenem que aquest haurà de ser mixt, només als països anglosaxons és totalment privat, però allà les cambres també ho són”, diu Casals.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.