Guia útil de l'emprenedor

Quin és el país amb la taxa més alta d'activitat emprenedora del món? Uganda. I després? Guatemala. I després? El Iemen. Ho explica Pere Segarra, director de la Càtedra sobre el Foment de l'Emprenedoria i la Creació d'Empreses de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a l'hora que posa de manifest que aquesta classificació confirma que “quan tens una necessitat, et busques la vida”. El professor Segarra va ser un dels ponents en les jornades organitzades recentment per l'Ajuntament de Salou en què es pretenia donar algunes de les pautes que val la pena seguir quan un es llança a la piscina de posar en marxa un negoci.

Fent referència a la necessitat, Pere Segarra destaca que “hi pot haver diversos motius per emprendre, però un dels que cada vegada es dóna més és estar a l'atur i veure com passen els mesos i no et surt res”. Vist així, té sentit que l'activitat emprenedora hagi crescut a Catalunya (les comarques gironines registren una activitat iniciadora més alta que la resta del país) però no és l'atur l'única causa que porta a prendre la decisió de “provar de muntar alguna cosa”. Segarra explica que també hi ha qui s'aventura perquè “està amargat al lloc de feina que té o no vol dependre de cap superior o, simplement, té ganes de guanyar més diners”.

El professor destaca que qui té algun d'aquests motius, sigui quin sigui, s'ho ha rumiat bé abans de decidir-se, cosa que no ha fet “aquell qui ve i et diu que es munta per ell per poder compatibilitzar la vida familiar i la laboral”. Segarra manifesta que “aquests em fan gràcia, perquè és clar que arrencar qualsevol activitat requereix un esforç i fa necessari dedicar-li la major part del temps que tinguis”. No ha de ser, però, el de la dedicació plena un factor que espanti l'emprenedor, al contrari: “la passió, l'entusiasme i les ganes que es posin en un projecte són la clau; més determinant fins i tot que si el producte és bo o no” i és molt rotund quan sentencia: “Si vols fer alguna cosa, o tens una mica de sang i una mica de ganes de menjar-te el món o més val que no surtis de casa.”

A criteri dels que hi entenen, la falta d'experiència no serà mai un fre que tenalli les ànsies emprenedores; al contrari. Almenys així ho exposa el professor Segarra quan considera que ser relativament verge en el camp dels negocis permet anar menys condicionat: “La falta d'experiència et lliga menys." Igualment, destaca que els dèficits que pugui comportar la poca veterania queden compensats moltes vegades “per la capacitat d'aportar idees fresques".

No s'ha de confondre, però, assumir riscos i l'ambició que ha de tenir tot emprenedor amb la inconsciència. Abans de posar en marxa qualsevol activitat cal seguir unes pautes que permetin valorar si allò tindrà una acceptació i serà mínimament rendible. Un pla d'empresa que analitzi les possibilitats del negoci “és imprescindible”, més encara si es busca finançament fora de la butxaca pròpia. Perquè que ningú s'enganyi –apunta el professor-, “per molta crisi que hi hagi, els diners hi són; llavors, del que es tracta és de demostrar als qui els tenen que poden invertir en la nostra idea perquè els diners els donaran rendiment”.

Segarra també avisa que per a l'emprenedor no tot seran dies de vi i roses, sinó que de possibles dificultats no en faltaran. Les més comunes aniran des de no entendre's amb algun possible soci a haver compromès i arriscat massa ingressos familiars. Menció especial fa el professor d'aquells que “no se saben retirar a temps”. I no es refereix només als que no saben veure quan un negoci ha quedat mort i enterrat sinó a “aquells que són bons posant-lo en marxa però que després no se'n surten amb la gestió”.