Enèsim gir dramàtic de la crisi grega: al govern de Lukàs Papadimos se li acaba el temps i als socis europeus, la paciència, després que la teleconferència que els disset ministres de Finances del club van celebrar ahir d'urgència no servís per a gaire més que per constatar que les negociacions estan pràcticament estancades. Fins i tot el prudent president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, no va poder dissimular els nervis i va amenaçar directament Atenes de deixar-la fer fallida, “al març”, negant-li el segon rescat. L'executiu hel·lè s'hi va tornar, i va retreure a la resta de governs que siguin “tan impacients” i els facin tanta “pressió”.
Grècia i la CE, el BCE i l'FMI (la temuda troica, en argot comunitari) es van posar d'acord ahir almenys en la recapitalització que necessitaran els bancs hel·lens per resistir l'impagament de la meitat dels bons grecs, però no sobre la resta de condicions, com ara la retallada dels salaris del sector privat. A Brussel·les, Berlín i la resta de capitals del nord estan farts dels constants incompliments i retards en els compromisos d'Atenes. Juncker no es va mossegar la llengua i va parlar clar: va criticar “l'existència d'elements corruptes en tots els nivells de l'administració” grega. “Han de saber que no els perdonarem les privatitzacions”, va avisar el primer ministre luxemburguès, tot i que en l'última cimera havia rebutjat la proposta alemanya (qualificada de poc menys que de neonazi) d'enviar un eurocomissari a Grècia per controlar els comptes.
Sense el segon rescat de 130.000 milions d'euros (que es podria encarir encara en 15.000 milions més), Atenes haurà de fer fallida com a molt tard d'aquí a un mes, quan ha de retornar 14.500 milions de deute.
Diàleg “difícil”
El ministre de Finances de Papadimos, Evànguelos Venizelos, va reconèixer ahir que el diàleg amb els seus homòlegs de l'euro és “molt difícil”, ha entrat en una “fase crítica” i “és molt a prop del bloqueig”. “Hi ha una gran impaciència i molta pressió, no només de la troica, sinó també dels governs de la zona euro, perquè cadascun té els seus propis criteris, problemes i prioritats”, va deixar anar, disparant contra la cacofonia europea.
A menys de tres mesos de les eleccions de l'abril, els partits grecs es neguen a abaixar el salari mínim grec al mateix nivell que el de Portugal (750 euros bruts) i estalviar encara 2.000 milions extra aquest any en Defensa i Salut.
Venizelos es va donar 24 hores més de marge, fins a aquest vespre, per trobar un acord. Juncker avisa que aquest cop va de debò i l'Eurogrup podria deixar caure Atenes i confia que veure's tan a prop del precipici “doni forces als grecs en aquests moments en què només mostren símptomes de paràlisi”. Però el que estan fent els grecs és retirar els seus estalvis dels bancs, tot i que no per endur-se'ls a l'estranger per si l'euro es trenca i el dracma ressuscita, sinó per guardar-los sota les rajoles. Segons Venizelos, des del 2009 només s'han transferit a l'estranger 16.000 milions (però això des dels bancs, sense comptar els diners en efectiu que els grecs han anat traient del país).
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.