Acord imminent a Grècia

Tal vegada quan llegeixin aquesta columna ja s'haurà avançat molt per tancar l'acord de la quitació de deute a Grècia. Podem intentar avançar el que per a nosaltres ha de passar en aquest camp en els pròxims dies perquè les borses (i el deute dels països perifèrics) segueixin el seu particular ral·li.

El govern grec s'ha fixat com a límit el 12 de febrer, per tenir temps per portar a terme tots els tràmits administratius necessaris (sobretot en cas d'haver de recórrer a clàusules d'acció col·lectiva) per executar el bescanvi abans del següent venciment de deute, el pròxim 14 març (arriba als 15.000 milions d'euros). Les últimes filtracions aparegudes a la premsa indiquen una quitació del 50% sobre el valor nominal i una reducció del cupó per al deute bescanviat per sota del 4% de mitjana, que suposaria una reducció propera al 70% en valor net present.

La clau encara per resoldre s'ha de buscar en la participació del Banc Central Europeu (BCE). En principi, el bescanvi seria voluntari per als bonistes privats (suposen el 60% del deute elegible) i l'entitat presidida per Mario Draghi es resisteix a acceptar qualsevol quitació.

No obstant això, s'incrementa la pressió sobre el banc per acceptar el bescanvi, ja que si no es fa d'aquesta manera, la suma de deute resultant seguiria sent difícilment sostenible i el BCE podria acabar fent importants plusvàlues (ja que va adquirir els bons en el mercat obert un 25%-50% per sota de la par). Si la quitació no es fa extensible a tots els tenidors de deute, és previsible que l'FMI consideri no sostenible el deute i es negui a participar en el segon paquet de rescat (mai s'ha facilitat cap indicació sobre el grau de participació de l'FMI en el segon paquet de rescat, quan en el primer va ser del 30%).

En conclusió, perquè això arribi a bon terme, el BCE hi ha de participar. Tot indica que Portugal serà el següent focus calent en la crisi sistèmica europea. No obstant això, encara que l'increment de la taxa interna de retorn (TIR) dels bons portuguesos ha generat certa alarma, la realitat és que mentre no es revisi l'actual paquet de rescat previst per a la meitat d'aquest any, no haurien de plantejar-se nous problemes.

A Espanya per fi tenim reforma bancària. En la nostra opinió, la major exigència pel que fa a la cobertura d'actius problemàtics (fins al 80% en el preu del sòl) hauria de convèncer el mercat que anem en la bona direcció. Pensem que era això (i la reforma laboral, on no podem fallar) el que ha retardat la pujada de l'Íbex respecte a la resta de mercats europeus. El camí queda més clar amb això sobre la taula i amb la prima de risc fins i tot mostrant nivells inferiors als 300 punts bàsics.

Amb tot i malgrat els riscos percebuts en els diferents fronts oberts, tant les borses com els mercats de crèdit segueixen estant suportats tant per valoració com per l'elevada liquiditat en el mercat. Fins i tot des del punt de vista tècnic, els mercats han aconseguit consolidar nivells de manera lateral reduint en part el risc d'esgotament esmentat en setmanes anteriors.

Almenys a Europa el suport de liquiditat hauria de durar fins a la pròxima subhasta a 3 anys del BCE el pròxim 29 de febrer (les estimacions apunten a una demanda superior a 1 bilió d'euros, dues vegades la subhasta de desembre). Les declaracions de la Reserva Federal dels EUA de mantenir tipus baixos com a mínim durant els pròxims tres anys i mantenir la porta oberta a un quantitative easing (QEIII) –una eina no convencional de política monetària per augmentar l'oferta de diner– també hi ajuden.