Passa a la plana següent
Es podria atribuir de manera gairebé automàtica a la falta d'energia financera, i per tant inversora, que està comportant la crisi. Però el fenomen que s'ha anomenat relocalització –és a dir, el retorn de la producció d'algunes empreses que fa alguns anys van optar per emprendre la marxa cap a l'Orient, atretes pels baixos costos laborals– respon, diuen els experts, a mecanismes microeconòmics una mica més complicats. Tampoc es tracta d'una estratègia com la que intenta implantar el president dels EUA, Barack Obama, que ha fet una crida al nacionalisme empresarial per repatriar molta de la producció que s'havia escolat cap a la Xina i altres països.
A falta de xifres exhaustives i, sobretot, de perspectiva, els experts coincideixen a assenyalar que hi ha diversos arguments indirectes, el vèrtex dels quals rau en els costos. Joan Ramon Rovira, cap del servei d'estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, recorda que una bona part de les deslocalitzacions es van fer en la dècada prodigiosa de l'economia, quan aquí els salaris pressionaven a l'alça en la producció de les manufactures intensives en mà d'obra. “Amb la crisi –indica–, tot ha canviat; el teixit industrial feble ha desaparegut i les companyies que es mantenen són productives i competitives, i el risc de deslocalització per una qüestió de mà d'obra és molt menor.”
Així, doncs, una de les raons és que les diferències de costos salarials que hi havia entre Catalunya i, per exemple, la Xina, ja no són tan abismals. Els salaris allà han crescut prop d'un 17% els últims cinc anys, i també s'hi han promulgat normatives laborals més protectores amb els treballadors.
Fa pocs mesos, una taula rodona sobre estratègies per localitzar produccions organitzada per l'associació d'empreses Kid's Cluster, que té com a principal objectiu el públic infantil, reconeixia que “la fàbrica del món ja no és tan atractiva en aquest sentit”, tot i que aquest interès es modula en funció dels sectors i la tipologia de les empreses.
Lluís Torrens, gerent de Sector Públic Sector Privat de l'escola de negocis IESE, que va participar en aquella trobada, coneix bé el mercat xinès i creu que la tendència no està consolidada. “El creixement intern de la Xina –subratlla– està fent que algunes regions on migrava el teixit productiu hagin crescut tant que s'hi ha produït inflació de costos laborals i també dificultats d'espai.” L'expert de l'IESE dubta a l'hora de predir si la producció “es desplaçarà cap a l'interior de la Xina o si, definitivament, l'increment de costos laborals, transport i cadena de subministrament en general faran que el gegant oriental deixi de ser competitiu”.
Nous actors en escena
A més de la capacitat de la Xina de desenvolupar zones noves que resultin atractives, una altra incògnita és si altres països de la zona, com ara Bangla Desh, el Vietnam i l'Índia, entraran en escena i serviran de coixí per continuar deslocalitzant, “sense oblidar l'Àfrica”, comenta Torrens.
I, finalment, “hi ha variables no controlables”, opina l'acadèmic de l'IESE, com ara si la Xina optarà per crear els seus propis “satèl·lits” productius com va fer el Japó al seu moment (hi ha molts casos d'implantació de fàbriques xineses en altres continents), o si les pressions faran finalment que el iuan s'apreciï.
Però no tot es redueix a una qüestió de convergència de costos laborals. També hi ha la logística (el preu del transport va a l'alça), l'oscil·lació de la cotització de les primeres matèries i fins i tot altres plantejaments estratègics, com ara la necessitat de distribuir ràpidament el producte, que també hi tenen molt a dir. És simptomàtic que el sector del tèxtil i la confecció, que a l'Estat ha relocalitzat un 15% de la producció que havia tret fora, argumenti aquest últim element, és a dir, la necessitat de col·locar a la botiga les col·leccions i els dissenys al ritme d'immediatesa que reclama el consumidor.
Ser a prop del mercat és important; per això, David Garrofé, secretari general de la patronal Cecot, veu rellevant que “cada cop més empreses estiguin multilocalitzant la producció, obrint més punts de fabricació, pensant no tan sols en els salaris”, sinó en una distribució eficient i en el fet que “hi ha parts de la producció que interessa molt fer-les aquí”.
Ve de la plana anterior
Comentaris
Les deslocalitzacio ns fetes, ja no tornaran, si algú pensa el contrari, que s'ho faci mirar, el problema greu es que nosaltre no hem deslocalitzat res i aixó es el que podem tornar.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.